Dels ous i dels sous

Durant aquests últims dies he desconnectat de la política municipal al Món de Reus. De fet, per ser més precís, hauria de dir que he desconnectat de tot per obra i gràcia d’un meteorit anomenat Ganxet Pintxo que, des del 7 d’abril, m’ha provocat una mena d’hivernació gastronòmica absorbent.  Tot i així m’han arribat algunes palpitacions informatives arran de la insòlita sessió plenària de divendres passat que passarà als annals de la política reusenca. Debat encès sobre la Guàrdia Urbana i l’Hospital (alguns dels seus empleats omplien el saló), el Síndic de Greuges fent balanç de la seva gestió, l’oposició rebaixant el sou a l’equip de govern i una de les picabaralles més apassionades que es recorden entre Govern i oposició. N’hi hauria per escriure un llibre. Però tenint en compte que el lector agraeix coses més mengívoles i que ja han passat alguns dies des de l’impactant succés, em limitaré a relatar l’enfrontament entre el regidor d’Ara Reus i de l’equip de govern, el Dani Rubio, amb el grup de la CUP.

Canal Reus Televisió, en notícia signada pel repòrter trabucaire Jordi Olària, va fer un extens recull de les declaracions d’uns i altres. Resulta que l’adlàter del Jordi Cervera, sempre elegant i amb ulleres de disseny (un funcionari de Medi Ambient em va dir que anava cada dia a la feina “niquelado”) va prendre la paraula per retreure que alguns regidors de la CUP tenien declaracions de béns que no s’ajustaven al seu perfil comunista, en paraules del polític municipalista. Aquesta afirmació va encendre als cupaires que van abandonar les seves butaques per seure entre el públic. A la notícia de la tele es pot observar l’enèrgica protesta de la gent del David Vidal on destaca el rampell de l’Edgar Fernández que al baixar s’abraona sobre Rubio per etzibar-li amb contundència “Ets un poca vergonya!”. Vaja, un bolero en tota regla. La Montse Flores, asseguda al costat de Rubio i acostumada a la recerca etnogràfica amb la gent de Carrutxa, devia quedar distreta amb la contundència d’aquest ball parlat tan encès.

Els cupaires, després d’una acalorada intervenció de l’Angelergues, van acabar tornant als seus seients per votar a favor de la reducció de sous de l’alcalde i de l’equip de govern. A ulls del cèlebre guionista del Món de Reus això seria una venjança en tota regla.

Però on vull anar a parar és a l’acabar el Ple. No es pensin pas que el Rubio i el Fernández van continuar amb el seu tibant debat dialèctic. A ulls dels mitjans i del sofert ciutadà no ho van fer. El cupaire va preferir refredar la situació aprofitant la Ganxet Pintxo i assaborint alguna de les magnífiques creacions gastronòmiques de la ruta de tapes. I va fer cap als Vermuts Rofes on es va trobar que –ai las!- la tapa a degustar eren els ous del senyor alcalde. “Acabar la tarda fent un pintxo que es diu “els ous del senyor alcalde”. Quines coses ens passen, hòstia.. xDDD” escrivia el Fernández al twitter amb una foto seva sostenint el cèlebre preparat i mirant lacònicament a la càmera. Un final de pel·lícula (italiana) en tota regla. La pel·lícula dels ous i dels sous. I als fets em remeto.