El Sant Jordi de Flors Anita

Irene Benavent

Sempre he cregut que la Diada de Sant Jordi constitueix una de les festes més agraïdes de totes les que es fan i es desfan. Si exceptuem les inevitables trepitjades (involuntàries) a les atapeïdes parades de llibres, la resta de la jornada destil·la un ambient de felicitat immens. Tothom et regala el seu millor somriure. Tant de bo la resta de l’any l’ambient pogués ser el mateix.

I aquest Sant Jordi no va ser l’excepció. I això que la climatologia ens va jugar una mala passada: vam passar d’una calor insuportable a un xàfec sorprenent com aquell qui res. A la tarda, enmig de la gotellada imprevista, vaig buscar aixopluc a la llibreria Galatea. No s’hi cabia. L’Emili Llamas, el flamant vocalista dels Pokers que també col·labora amb l’empresa del Joan Peña,  administrava amb diligència, com aquell qui dirigeix el seu grup dalt de l’escenari, les peticions de la multitud que volia llegir. O, més ben dit, comprar llibres. Esperem que ara compleixin amb la segona part del ritual. Seria una llàstima que no ho fessin.

Abans de l’accidentada fugida per culpa de la pluja, vaig tenir l’oportunitat de resseguir bona part de les parades del centre de la ciutat. A tocar de l’absis de la Prioral em vaig trobar als de Carrutxa amb el Palomar captant les instantànies de la festa. Sempre atent i diligent en qualsevol celebració ciutadana, el Salvador -i la seva inseparable càmera fotogràfica- s’està convertint en un element festiu més. La Isabel Moreno, amb dues joves i atentes col·laboradores, et rebia amb la seva habitual cordinalitat a la parada d’Ajuda’ns a ajudar cercant la solidaritat ben entesa dels seus conciutadans.  A recer del Campanar vaig veure al Peret Ganxet agafat de la mà de les seves creadores literàries, la Maria Josep Salvadó i la Carme Bigorra. Precisament el pare de l’estàtua d’aquest simpàtic xiquet, el Ramon Ferran, era recordat al matí en un acte entranyable a l’Ajuntament que va servir per descobrir el seu retrat a la galeria de Fills Il·lustres. L’alcalde va aprofitar aquesta circumstància per anunciar que la plaça on hi ha el monument a la Sardana, a l’avinguda Països Catalans, portarà a partir d’ara el seu nom. Un homenatge tan merescut com necessari per recordar la figura d’un home excepcional.

Just davant del Palau Municipal hi podies trobar la parada de l’IMAC amb els autors locals. Vaig fer-la petar amb l’Ignasi Revés, la Marta Magrinyà, la Cuca Amorós i també amb la Fina Grau. Vaig veure al Francesc Salas que compaginava la signatura de la seva excel·lent història de la sardana amb l’ocupació de ballador (i comptador) a la rotllana que es va formar al Mercadal als acords de la Cobla. I a la plaça del Castell uns intrèpids instrumentistes d’aquesta lliga de músics extraordinaris de la Banda Simfònica et sorprenien amb un motets musicals inspiradíssims. Amb tot això encara et trobaves als del Bravium amb alguna performance divertidíssima protagonitzada per l’incombustible Jordi Boronat que, amb un telèfon “d’antes” a la mà, interpel·lava al distret visitant amb alguna trucada d’urgència.

També els mitjans de comunicació no van faltar a la cita. Davant de la farmàcia Monteverde, Reus Digital celebrava el seu vuitè aniversari (com passa el temps) amb un ocurrent photocall on els presents podien regalar-nos instantànies divertidíssimes. Compartien (bon) veïnatge amb els de la NW Revista de Reus, amb el Quico Domènech fent de relacions públiques de la publicació amb millor color de la ciutat.

I naturalment al costat de tot això les roses. Un bé de Déu per tot arreu administrades per les floristeries del Món de Reus. Em deixaran, precisament, que m’aturi en una d’aquestes parades que enguany ha estat l’últim en el que han acolorit la plaça, la de les flors Anita. He volgut manllevar –i ja em perdonarà l’atreviment- la fotografia que penjava al seu facebook la Irene Benavent que, parlant de flors, és una de les tres roses del grup teatral Les Artistes Locals. A la instantània la podem veure petonejada pel seu enamorat, l’Esteve Bergadà, obsequiant-la amb una magnífica rosa vermella just davant de la coqueta botiga del Mercadal. “He de dir que em feia vergonyeta penjar aquesta foto, però el motiu ho val! Durant 11 anys m’han regalat una rosa de Flors Anita i aquest és l’últim Sant Jordi d’aquesta botiga preciosa de la Plaça Mercadal. Perquè tot té el seu moment! I aquestes 11 roses han sigut moments molt especials! Gràcies Pep Aguadé Tarès per repartir tanta bellesa durant tants anys😘🌹 escrivia la Irene al seu mur revelant un secret a veus que aquests últims dies s’ha escampat per la ciutat: a final de mes tanca flors Anita.

Com comento en el meu article d’aquest mes d’abril a la NW Revista de Reus,  el tancament de botigues històriques és un fet sovint inevitable perquè els seus propietaris tenen realitats vitals i particulars que també s’han d’entendre. En el cas que ens ocupa l’actual responsable, el Pep Aguadé, que ha portat la botiga del seu cunyat Jordi Camarasa durant aquesta darrers anys, se’ns jubila. El Pep s’ho té ben merescut després d’haver-nos regalat creacions florals formidables que ens han acompanyat en l’alegria i en la tristesa d’una vida plena d’emocions. A partir d’ara podrà dedicar-se a la seva esposa, l’encantadora Angelina, i a la seva meravellosa família que el convertiran, ben aviat, en l’home més feliç del món. Una etapa que també li servirà per aprofundir en la seva gran passió, la fotografia, on ha excel·lit de manera sensacional durant aquests últims anys convertint-se en un referent a la ciutat.

De les flors Anita, de la família Camarasa i del Pep Aguadé en podríem dir moltes coses més. Per exemple, que amb el tancament de la botiga deixarem de trobar-nos sota els porxos amb aquelles tertúlies ocasionals de reusencs que arreglen el món un tres i no res (com l’ínclit Antoni Zaragoza) en una mena de contrapoder divertit i sovint irònic de la Casa Gran. Però més enllà de tot això, aquesta vegada ho acabaré bonic amb el testimoni que penjava al seu mur del facebook la germana del Pep, la Teresa Aguadé, mítica directora de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura. Ella va ser qui, en aquesta xarxa social, va donar la pista definitiva per confirmar que la botiga tancava. I les paraules, que surten del cor, són el millor colofó per explicar, al Món de Reus, l’últim Sant Jordi de les Flors Anita. Felicitats Pep per tanta i tan bona feina.

 “Les Flors Anita, dissabte 30 d’abril, tanca les seves portes. Un referent a Reus, Tots Sants, Sant Jordi, bodes, sants i aniversaris, celebracions i enterraments, les flors han sigut el llenguatge, l’olor que acompanya el fet d’estimar i reconèixer. Flors a l’escenari, flors als camerinos, flors i més flors, han acompanyat la meva vida.

Quan m’apropava a la Plaça Mercadal anava a veure a la Pilar i al Jordi, la sogra i el marit de la meva germana Lluïsa, i feia petar la xerrada, i arreglaven el món, el gust del savoire faire dels rams de sempre. Vaig ajudar molts cops per Sant Jordi a vendre roses, i m’encantava

Més endavant el meu germà Pep va anar portant la botiga del meu cunyat Jordi, i les fotografies i les flors es van unir. Si la Pilar i el Jordi eren artistes, el meu germà va aprendre d’ells i va posar la seva empremta. Gust, estil, elegància i molt d’amor. És Aguadé i les coses han de sortir bé, si o sí. Nits sense dormir, matinades veient sortir el sol a la plaça Mercadal, nits ben fosques per acabar els darrers detalls, les flors s’han de posar al moment, si no és fan malbé. I darrere les bambolines, l’Angelina.

Darrere el telèfon la meva germana, al magatzem que regenta comprant les flors especials pels rams del meu germà. Les Flors Anita ha seguit viva i ha mantingut amb escreix el seu bon nom.

Ara vendran les darreres roses de Sant Jordi, i una tristor ens envoltarà. És un silenci que omple el buit del final. Gràcies família Camarasa. Endavant família Aguadé.

Ara comença un nou demà

Una rosa i una ballarina, és el reflex de Flors Anita. Gràcies nen.

La nena”.

Els germans Aguadé a la parada de Flors Anita

Els germans Aguadé a la parada de Flors Anita

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Sant Jordi de Flors Anita

  1. Miquel Echevarria March ha dit:

    I abans de tancar… Pq no usen els serveis de la generalitat per a la cerca de traspàs del negoci? És una opció realista, factible i que ajuda a que el panorama dels comerços emblemàtics no canviï tant. Una llàstima, la veritat, espero que tingui una jubilació llarga i feliç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s