Llarga vida a la Mostra de Teatre

El Petit Príncep de l'Escola Els Ganxets al Bartrina

El Petit Príncep de l’Escola Els Ganxets al Bartrina

Fa dies em va trucar el Josep Cugat, vella glòria de l’handbol local que, en la seva condició de mestre, ha estat una dels artífex de la Mostra de Teatre de bracet, entre d’altres, de la Carme Blasi, la flamant directora del Centre de Recursos Pedagògics Baix Camp. El Josep em demanava si podia presentar la gala de cloenda de la Mostra que es va fer ahir al Bartrina.

Vaig acceptar d’immediat. La Mostra forma part de la meva vida. Vaig pujar a l’escenari a la primera edició d’aquest certamen –i anem per la número 35!- a l’escenari de La Salle. Ha plogut molt des d’aleshores. Però recordo com si fos ara l’experiència. Mort de vergonya perquè a primera fila hi havia aquelles nenes tan mones de la Presentació que ens venien a veure. I aquell cartell que posaven, amb el logo dibuixat per l’Isidoro Fernández, a l’escola de la plaça Pastoreta anunciant la convocatòria. I encara dec conservar algun dels diplomes de participant que lliuraven als intrèpids actors. Imatges senzilles i tendres que formen part de la memòria d’aquells anys de quan érem feliços.

Però després, ja immers en la meva activitat periodística, vaig seguir sempre atent a l’evolució de la Mostra, col·laborant sempre que m’ho demanaven, informant i de vegades també presentant alguna de les representacions. Ho feia convençut de les enormes virtuts d’aquesta convocatòria en una ciutat que presumeix de capitalitat cultural i, per tant, teatral. El certamen ha suposat una experiència única per milers d’alumnes de les nostres escoles que, gràcies a la seva participació activa i a la dedicació dels seus mestres, han aprés a entendre i a estimar al teatre amb tot el que això comporta.

Ahir, al Bartrina, presentant les magnífiques obres del Pi del Burgar, de l’Arce i dels Ganxets, vaig tenir l’oportunitat de refermar aquest sentiment d’admiració vers tots els que han fet possible la Mostra durant aquestes 35 edicions. De vegades sembla que el fet d’anar fent anys, instal·lat en una teòrica rutina, no tingui gaire mèrit. Però precisament el valor del certamen és el d’haver estat capaç de mantenir la seva essència malgrat el pas del temps i el canvi, també, d’una societat que ha adoptat noves fórmules d’oci i de lleure, especialment pel que fa a les aficions dels més petits.

Com deia el magnífic Petit Príncep representat per l’Escola Els Ganxets “L’essencial és invisible per als ulls… Només és veu amb el cor”. Doncs això també ho té la Mostra. El sentiment de tants actors i espectadors entregats a la causa s’explica, de ben segur, per l’amor al teatre i al que representa. Que per molts anys pugueu seguir aixecant el teló.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Llarga vida a la Mostra de Teatre

  1. Josep Cugat Puiggalí ha dit:

    Hola Josep, com a lector habitual del teu blog, et vull agaïr en nom de la Mostra i en el meu propi les teves paraules.
    Sempre ens has donat el teu recolzament des de tots els mitjans, radio, TV etc. Com trobo a faltar que els mitjans actuals no es facin ressó de molts actes culturals i esportius que es fan a la nostra ciutat.!!!!.
    Persones que com tú ens feien viuere el dia a dia. L’Enric Tricaz, el Joan R.Mestre(d.p) el Josep L. Gonzalez, i Carles Francino. ,Andreu Buenafuente, Raul Ridriguez etc.
    Si no hagu3mes estat per tu enguany la Mostra de Teatre no hagués tingut cap ressó.
    Una abraçada
    Josep Cugat Puiggalí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s