La Mòmia de Toda

Eduard Toda 1.jpg

N’estic plenament convençut de les virtuts de l’any Toda. És més, en tinc ganes de viure aquesta efemèride. Hi ha diversos elements d’interès atenent la inquieta i singular personalitat d’un reusenc certament excepcional. L’exposició al Museu que ens descobrirà el Toda egiptòleg o el documental sobre les seves 7 vides realitzat per aquest trident màgic de l’audiovisual format per Orensanz, Masip i Vinuesa, són referències obligades d’un programa d’activitats farcit amb més de vuitanta propostes interessantíssimes.

La primera d’elles la vam tenir dilluns passat amb la conferència del periodista Enric Calpena al Palau Bofarull. Però un servidor, dissortadament, no hi va poder assistir. No es pot ser a tot arreu. Per això durant el cap de setmana vaig voler recuperar el monogràfic que la Sílvia Sagalà va dedicar a l’efemèride a l’Avui per Demà de Canal Reus Televisió. Una molt bona manera de posar-se en situació.

Si a Toda se’l presenta tot sovint com un personatge polièdric, a la primera part del programa va entrevistar a l’historiador de guàrdia del Món de Reus, un home també polièdric intel·lectualment tenint en compte els seus vastíssims registres de saviesa i coneixement. Em refereixo a l’arqueòleg Jaume Massó que ens va introduir, amb el to pedagògic que el caracteritza, en el perfil d’aquest interessant personatge. Massó, com Toda o Gaudí, també té orígens riudomencs. Què ho fa que Riudoms sempre és present en l’univers del Món de Reus? Ves a saber.

Després de l’entrevista a l’historiador de guàrdia, la locutora de veu portentosa es va aixecar amb aquella gràcia que la caracteritza per desplaçar-se al salonet del plató on l’esperava la besnéta de l’insigne diplomàtic, la Teresa Toda. Una dona d’aparença fràgil i delicada que amaga, això sí, una periodista de raça, com revela el seu ampli currículum on s’inclou la direcció del diari basc EGIN. Sagalà va evocar la memòria familiar de la descendenta del cònsol, volent saber que s’explicava a cal Toda de l’insigne besavi. Els records eren d’un home seriós, recte i sembla que poc donat a exterioritzar els sentiments més afectuosos vers els integrants de la seva família.

Res a veure, per tant, amb una de les imatges més sorprenents del diplomàtic i que encapçala aquest article: Toda disfressat de mòmia al costat de diversos sarcòfags al museu de Bulaq, a Egipte. Una instantània del 1885 feta pel seu amic, l’egiptòleg britànic E.Brugsch. La foto recorda, per força, l’altra mòmia que va triomfar al Món de Reus en un any també d’homenatge, la del General Prim. No és ben bé el mateix, naturalment. I potser val més deixar-ho aquí. Perquè com comencem a remenar el tema de les mòmies, ves que no aterri al Món de Reus algun actiu criminòleg disposat a vendre’ns mil conjectures sorprenents sobre la maledicció de la tomba de Sennedjem, la que Toda va excavar. Els hi sona, no? Doncs només ens faltaria això.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s