Va per tu, Pitarque

L’esport reusenc va viure ahir una de les seves pàgines més agraïdes amb la victòria del Reus Deportiu per 0 a 3 al camp del Racing de Santander. Diumenge vinent toca rematar la feina per segellar una fita memorable en la més que centenària trajectòria del club. Mentrestant, em permetran que assaboreixi la inoblidable jornada d’ahir amb 5 apunts:

-Un dia d’aquests els del Forn Sistaré posaran una farmàcia. I no pas per despatxar medicaments, sinó per vendre-hi la cèlebre coca roig-i-negra i els millors entrepans de pernil com els que van preparar ahir de matinada pels seguidors del club. S’ha demostrat que de l’obrador de la travessera de Sant Antoni surten aliments que donen més força a la gent del Reus Deportiu que el beuratge revitalitzador de l’Astèrix. Els roig-i-negres ho saben bé. I els del Cornellà i els de Racing encara més. Ahir els reusencs, sobre el terreny de joc i a la graderia, es van cruspir el Sardinero. I van fer història. Segur que la fórmula magistral dels Sistaré hi va ajudar. Gairebé res.

-Un servidor, potser per deformació professional, prefereix seguir els partits importants de futbol per la ràdio. I més quan algun dels meus equips s’hi juga alguna cosa. Per això vaig decidir seguir el transcendent partit del Reus a Santander per La Nova Ràdio. L’escolto tot sovint. El Jordi Garcia ja és un clàssic a la locució i l’acurada conducció del Marc Busquets i els oportuns comentaris del Jordi Benavent sempre s’agraeixen. Ahir tots tres van xalar com a criatures. Vaig pensar molt, també, amb l’Enric Tricaz, l’home que més partits del Reus de futbol es deu haver empassat amb un micròfon a la mà. I havent d’explicar moltes més penes que no pas alegries per aquests camps de Déu. El que hagués donat el mític radiofonista per cantar una victòria com la d’ahir! El Jordi Garcia va fer feliç a tota una ciutat. I aquesta és la màgia de la ràdio. D’aquesta i de totes. Que ningú ens la prengui mai.

-Una de les imatges més impactants que vaig viure quan treballava a la ràdio -a Ràdio Reus naturalment-  és el dia que els roig-i-negres van baixar a tercera en un partit raríssim contra l’Osasuna B. Era el 28 de maig de 2006. Casualment aquest proper cap de setmana farà 10 anys. Als passadissos del camp municipal, abatut per la derrota, el president Llastarri es va abraçar al Natxo González que aleshores també entrenava al Reus en la seva primera etapa a la banqueta del club. L’equip havia perdut la categoria. Però no hi va haver cap retret, cap mala paraula entre president i entrenador. Al contrari: l’abraçada agraïda de dos amics que sabien que havien lluitat fins el final de manera honesta. Ahir al Sardinero segur que tots dos també es van tornar a abraçar. I malgrat que el motiu era molt diferent, el sentiment era el mateix: l’amistat, el respecte i la mútua admiració. Molts equips de futbol haurien d’aprendre d’aquests dos senyors dins i fora del camp.

-Aquest equip val un imperi. I no parlo únicament dels jugadors. També dels tècnics i de la resta de professionals de tot el club, des del terreny de joc als despatxos. Van camí de l’excel·lència amb una magistral combinació de talent i sacrifici. I en una temporada complicadíssima. No cal recordar ara les dificultats econòmiques per les que ha travessat l’entitat i que han patit en primera persona. Lluny de deixar-se anar -que atenent les circumstàncies potser hauria estat del tot comprensible- han mantingut l’actitud i el compromís en tot moment. Un exemple a seguir.

-Ahir va ser un dia que molts no oblidaran mai. El gran Santi Juncosa m’enviava un whatsap des de Santander a l’acabar al partit que em va fer esborronar. Gent com ell, roig-i-negres de pedra picada, són els que donen sentit a tot plegat. I a la Nova Ràdio van tenir un record pel gran Jordi Pitarque, l’etern 7 del Reus Deportiu. Ahir a molts se’ns va fer present al Sardinero. Serà que hi ha jugadors que no moriran mai. El de l’Ampolla és i serà, per sempre més, un d’ells. Va per tu, Pitarque.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s