El Daniel Villanueva al festival de Cannes
Ja ho diuen que el tres és un número màgic. I els de la nostra ciutat bé que ho sabem. No parlo només dels tres gols del Reus Deportiu al Racing de diumenge passat que han generat un estat d’èxtasi col·lectiu entre la parròquia roig-i-negra. Em refereixo, també, a un altre tres, en aquest cas el que determina el número de bones notícies que s’han succeït durant les últimes hores i que tenen com a protagonistes a gent del Món de Reus. Per ells el nostre més sincer reconeixement i aquestes línies de volgut homenatge.
1.-Daniel Villanueva. Només el mític Luís Buñuel, com a representant cinematogràfic de l’Estat Espanyol, havia aconseguit fins ara la Palma d’or del prestigiós festival de Cannes. I vet aquí que des de diumenge un de Reus se’n pot penjar, també, un bocí. Em refereixo al Daniel Villanueva que a través de la seva ECIR (Escola de Cinema de Reus) ha tingut un paper principal en la producció del curt “Timecode” d’un dels professors de la seva escola, el Juanjo Giménez, i que s’ha endut l’apreciada distinció en el festival francès. Villanueva, de mica en mica, va engrandint la seva llegenda a nivell local, perquè a aquesta Palma d’Or cal afegir-hi el Goya que també va guanyar com a productor associat del curt d’animació “El barco Pirata” el 2012.
El cas d’aquest reusenc em sembla molt interessant. Més enllà de les seves innegables aptituds en el camp del cinema, i que aquests guardons acrediten sobradament, el que s’ha de destacar del Daniel és la seva immensa capacitat de lluita, de picar pedra, sense defallir, sense perdre l’entusiasme ni el somriure que tan el caracteritza. És un home que s’ha fet a ell mateix i al qui ningú li ha regalat absolutament res. La seva escola és al carrer Sant Francesc, al barri del Carme, allunyat de qualsevol rutilant centre d’empreses o de productora audiovisual. Diuen que el cinema és glamour, però bàsicament és imaginació. I Villanueva ens demostra que la seva, d’imaginació, és inesgotable. Per molts anys.
2.-Marta Magrinyà. Ahir sabíem que l’escriptora de La Força del Vent (el títol del llibre amb el que va encapçalar el rànquing de vendes per Sant Jordi al Món de Reus) serà la pregonera de la festa major de Sant Pere. Una tria que només es pot aplaudir. Magrinyà ha fet de Reus l’escenari de les seves històries. Ha convertit la ciutat en un referent literari que sedueix al lector amb la descripció dels seus espais i les inquietuds de la seva gent. Si el que cal pressuposar a qualsevol pregoner de la Festa Major, més enllà de moltes altres qualitats, és amor i passió per Reus, Magrinyà el demostra en totes i cadascuna de les seves inspirades creacions i en totes les seves actituds vitals. Millor elecció, impossible.
3.-Rosa Pagès. Dilluns al facebook la cuinera nacional del Món de Reus, la grandíssima Mariona Quadrada, ens anunciava el darrer triomf literari d’una altra escriptora de capçalera, la Rosa Pagès. En aquest cas l’autora reusenca, acostumada als premis que distingeixen la seva prolífica carrera literària, ha guanyat el guardó de novel·la ciutat de Manacor amb l’obra titulada Negra basada en fets històrics ocorreguts a Reus l’any 1412, any de la pesta. El llibre sortirà a la tardor i ja friso per llegir-lo. Ves quina casualitat: el primer article d’aquest bloc, el primer que vaig escriure per començar aquesta aventura que ens ha portat fins aquí, estava dedicat a un llibre magnífic de la Rosa, els Àngels de Pedra. Amb això, per un servidor, ja està tot dit.
Són tres. Però és cert que en podrien ser molt més. Perquè, per sort, a Reus, també n’hi ha moltes de bones notícies i de bona gent.
El Món de Reus 