Dissabte de glòria

(Foto: Alfredo González / Diari de Tarragona)

(Foto: Alfredo González / Diari de Tarragona)

Ahir al Diari de Tarragona el Francesc Gras ens regalava un reportatge extraordinari sobre l’afició d’alguns reusencs de tatuar-se la rosa de la ciutat en algun racó de la seva agraciada anatomia. Una tendència que va camí d’esdevenir una autèntica moda atenent els nombrosos exemples de tatuatges florals que ara mateix pots trobar entre la variada fauna local.

El cas que descobria el repòrter Gras III al Món de Reus demostra que la gent s’estima la ciutat. I aquesta pot ser una bona manera de demostrar-ho, de fer-ho evident de manera pública. Ara bé, també és cert que hi ha molts altres ciutadans que la rosa fa anys que la tenen tatuada al cor. I aquest els hi batega al ritme d’una ciutat que té alguna cosa que la fa certament especial.

Dissabte vam tenir dos exemples d’aquesta passió pel Món de Reus. Dues empreses locals que han fet de la marca de ciutat una autèntica raó de ser. Pel matí la gent de Miró ens obsequiava amb una vermutada històrica. De bracet amb els Amics del Vermut, i amb la complicitat de la Cambra i Reus Promoció, van polvoritzar tots els rècords repartint 4.000 gots del beuratge embriagador al Mercadal. Estem parlant de la vermutada més gran de tot l’Estat Espanyol en xifres absolutes. A tot plegat cal afegir-hi les 2.000 unitats del magnífic Vermut Xola que Miró va vendre a benefici de l’Afanoc, l’entitat que procura pel benestar dels nens malalts de cáncer.

Precisament la filla de l’inoblidable Xola, la Teresa Besora, es van endur l’aplaudiment més càlid del matí en rebre l’escalf de tot un poble que va fer seva la força del mític Samsó local per sumar-se amb entusiasme a la iniciativa solidària. I capítol a banda mereix el Vermuter de l’any a criteri dels Amics del Vermut: el gran Josep Maria Cabré, històric gerent del Patronat de Turisme (això que avui se’n diu Reus Promoció) que durant tants anys ha picat pedra per situar el nom de la ciutat en el panorama turístic d’aquest país i més enllà. Segurament mai un premi ha estat tan merescut com aquest.

I per la tarda les emocions es van traslladar al Teatre Bartrina on es disputava la finalíssima del millor pa de pagès català. I els del Forn Sistaré van tocar la glòria amb una victòria apoteòsica comparable a l’ascens del Reus Deportiu a segona A. Si els germans Pàmies fossin futbolistes, dissabte es podria dir que van tenir l’escalf d’una afició entregada, que va convertir la bombonera del Centre de Lectura en un teatre dels somnis pels millors forners catalans.

L’èxit dels Sistaré, com el del Miró al matí, es justifica per l’enorme professionalitat dels seus responsables. Però també s’explica per l’enorme generositat que desprenen en totes i cadascuna de les seves accions. Són gent que mai tenen un  no per ningú, que sempre sumen, que sempre col·laboren. I gràcies a tot això obtenen la que de ben segur és la millor de les recompenses: l’estimació de la gent que els envolta. Dissabte passat –per ells, un autèntic dissabte de glòria- en vam poder tenir l’enèsima demostració d’aquesta evidència. Per molts anys amics.

Pa de Pagès

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s