La Cançó de la Cucafera

Un bon dia el geògraf Jaume Salvat, un dels experts més prestigiosos en l’àmbit de l’enoturisme d’aquest racó de món, va deixar anar, en una reunió de mares i pares de la Mowgli, una frase que sempre he recordat: “Participar de l’Ampa és la millor manera de demostrar als teus fills que la seva escola t’importa”. Aquesta màxima em sembla d’una clarividència palmària. L’etapa educativa dels nostres fills, especialment a primària, marcarà per sempre més el seu caràcter, la seva personalitat. I veure uns pares compromesos amb la realitat del seu centre educatiu és la millor manera de posar en valor la importància d’aquest període formatiu que serà determinant per convertir-los en ciutadans lliures, compromesos i responsables.

Per això un servidor té debilitat per la feina que fan arreu del món de les escoles de Reus les diverses Ampes que treballen en benefici de la seva comunitat educativa. Pot ser el cas, sense anar més lluny, de l’escola Els Ganxets que aquesta setmana ha presentat la cançó de l’element que van impulsar per incorporar-lo al seguici festiu petit, la Cucafera. Una cançó original de l’Ingrid Camplà, produïda pel Marc Sendra i del que n’han fet el videoclip els genis de l’Acid Factory.

Que una Ampa faci un element festiu és una cosa. Però la manera com ha treballat el projecte l’Ampa dels Ganxets n’és una altra que s’ha de subratllar de manera destacadíssima. D’entrada perquè els pares i mares de l’escola no ho han tingut gens fàcil. Van fer una aposta per una determinada escola, amb unes perspectives ben concretes que al final, pel que sigui, no s’han complert. Qualsevol hagués plegat veles canviant els seus fills de centre davant d’un incompliment de contracte tan flagrant com aquest. Però malgrat les dificultats, l’Ampa dels Ganxets ha estat capaç de  regenerar l’entusiasme col·lectiu, mantenint l’aposta per l’escola i promovent projectes tan engrescadors com el de la Cucafera que permeten visualitzar el centre com un actiu reusenc que viu i batega al ritme de la seva ciutat.

La cançó de la Cucafera és molt més que una cançó i prou. És el cant de tota una comunitat educativa que, malgrat les retallades i les decisions administratives sovint incomprensibles, creu en l’escola pública, en la seva escola pública. I que així sigui per molts anys.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s