Joan Basora, de Reus i del Reus

sin título-5818-2.jpg

(Diari de Tarragona / Alba Mariné)

De les primeres coses que vaig fer a l’entrar a Ràdio Reus, fa gairebé un quart de segle, va ser cobrir l’Olimpíada Escolar. A l’emissora degana els jocs esportius eren ben bé un acte de fe i se’n feia un seguiment acuradíssim. Recordo aquells dies de neguit continu a les instal·lacions del Reus Deportiu, al carrer Gaudí, plenes a vessar d’esportistes, entrenadors, parents i coneguts que volien seguir en directe les evolucions de les diferents proves i –a poder ser- veure als seus petits representants pujar al capdamunt del pòdium per endur-se el preuat metall. El club també em va fer confiança a l’hora de presentar, en més d’una ocasió i per absència de l’speaker titular -el mític Enric Tricaz-, la cerimònia de cloenda a l’estadi, amb aquella munió d’esportistes desfilant pel tapís verd del municipal.

Amb la perspectiva del temps i veient com ha evolucionat l’esport escolar i/o l’esport base, es quan més s’ha de posar en valor el que van suposar les olimpíades per una ciutat com la nostra. El Tricaz sempre recordava el dia que el radiofonista José Maria Garcia va aterrar a Reus i va descobrir els jocs. L’intrèpid butanito va quedar bocabadat veient aquella organització i l’impacte social que generava. Que algú com Garcia, amb el cul pelat d’anar pel món veient proves esportives de tota mena, elogiés les Olimpíades, era realment remarcable.

La vigília de Sant Joan moria a la nostra Ciutat el pare de les Olimpíades. Així ho titulava el Diari de Tarrgona. Em refereixo al Joan Basora, president de l’entitat durant els anys 1977 a 1986, càrrec al que va arribar després d’una llarga dedicació al seu club com a brillant atleta i productiu entrenador. Basora va ser un home de Reus i del Reus, que va voler el millor pel seu club i, per tant, per la seva ciutat. I les Olimpíades  van ser un invent fabulós. En motiu de la recuperació dels jocs –una promesa electoral de l’actual presidenta de l’entitat, la Mònica Balsells- es va retre un merescut homenatge als impulsors d’aquella iniciativa. Al costat del Joan Basora s’hi van congregar d’altres figures històriques de les Olimpíades i del Reus Deportiu, com el també desaparegut Miquel Salvadó.

Avui dia, atenent el desenvolupament de l’esport base i el bé de Déu d’activitat esportiva que practiquen els infants en competicions federades, segurament no tindria gaire sentit inventar-se unes olimpíades escolars. Però pel Món de Reus, on els jocs han tingut una importància determinant en l’imaginari de la ciutat fins i tot més enllà de l’àmbit estrictament esportiu, està sobradament justificat mantenir aquesta competició. Ni que sigui, només, per recordar i agrair la genial iniciativa de gent com el Joan Basora, un home de Reus i del Reus amb tot el que això implica.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s