El senyor Ganga

El Joaquim Ganga (Foto Antoni Zaragoza/facebook)

El Joaquim Ganga (Foto Antoni Zaragoza/facebook)

Un dels records més entranyables que guardo dels meus inicis a Ràdio Reus, fa “només” 25 anys, és el seguiment de l’actualitat que generava l’Ajuntament de Reus. La relació amb els polítics era molt familiar i propera. Els esperaves al mateix Palau Municipal, a la planta d’alcaldia, per fer-la petar sobre el tema que et convenia, amb absoluta naturalitat. I tot sovint sense haver demanat cita prèvia. En aquella època a l’Ajuntament hi havia el Joan Carrión a premsa i la incombustible Carme Cano vetllant amb rigor i diligència per l’agenda de l’alcalde, el Josep Abelló. En aquella mateixa planta d’alcaldia, on tot sovint hi feia “guàrdia”, hi habitava també el Joaquim Ganga en les tasques d’uixier. Era un personatge simpatiquíssim i molt atent, amb una gran voluntat de servei i sempre disposat a ajudar-te en el que poguessis necessitar. El que en díriem un “tros de pa”. El “Ganga”, com se’l coneixia entre la professió, vivia en aquella època els últims dies de la seva vida laboral esperant una merescuda jubilació després de tota una vida de dedicació al cos de la Guàrdia Urbana, on es va convertir en un personatge popularíssim gràcies a la seva bona feina.

Ahir vaig saber que el senyor Ganga ens havia deixat per sempre més. La notícia la donava, al seu mur del facebook, l’Antoni Zaragoza amb uns motets molt emotius, carregats de sentiment. “Ahir me’l van enterrar i avui, he cregut convenient, tractant-se d’ell, honorar a la seva persona” escrivia l’Anzame. Això de “me’l van enterrar” ja ho diu tot de l’afecte que li professava. El post del Zaragoza va valer d’immediat la reacció de molts dels seus lectors. Però voldria destacar-ne especialment una, la d’un altre guàrdia urbà, el Xavi Martorell, actualment amb responsabilitats a l’àrea de mobilitat de l’Ajuntament. Martorell es rendia davant d’un personatge únic, tot un exemple per la Guàrdia Urbana, comparant-lo fins i tot amb l’històric Urbano de la Barba, el Josep Maria Ferré Montaña. «L’urbano de la barba» ha fet llegenda: ha estat, i és actualment, un mite viu; de fet, presideix l’entrada de la nostra comissaria. Però el «Ganga» ha estat capaç de superar-lo. La seva feina constant; la seva generositat incondicional; la seva humanitat extraordinària; el seu companyerisme noble i, en conjunt, tots els seus valors l’han convertit en una icona de la Guàrdia Urbana. Tot i així, la seva humilitat i la seva discreció han fet que passi totalment desapercebut per a tothom, a excepció de les persones amb qui ha tractat, dels companys amb qui ha treballat i de tots aquells a qui ha ajudat.” El text de Martorell és magnífic i per això l’he volgut reproduir íntegrament al final d’aquest article.

Amb tot això, la desaparició d’aquest servidor públic m’ha fet pensar en la realitat actual de la Guàrdia Urbana i dels seus membres, tot preguntant-me qui serà el “Ganga” d’aquí 30 o 40 anys. O fins i tot plantejar-me si el mite del Urbano de la Barba es podrà reproduir en un futur amb algun dels seus actuals professionals. És difícil de predir. Les coses han canviat molt, potser massa hi tot, a la Guàrdia Urbana i també a la nostra ciutat. Són els temps que ens han tocat viure. Què hi farem.


(Escrit del Xavi Martorell dedicat a la memòria del Joaquim Ganga)

M’agradaria deixar testimoni d’un fet trist per a tot un col·lectiu de professionals que ens dediquem a la seguretat de la vila. Avui hem assistit a l’acomiadament, forçat, d’un company que va passar una bona part de la seva vida a la GuàrdiaUrbana de Reus dedicant-se i lliurant-se plenament als altres, als ciutadans.

Avui ens ha deixat Joaquim Ganga Quero, un guàrdia exemplar com pocs; un company excel·lent com quasi cap; una gran persona. «El Ganga» ha estat sempre disposat a ajudar les persones que ha tingut a l’abast, independentment que anés amb uniforme o sense, sense importar si treballava o no. Un home que sempre ha anat més enllà del més estricte compliment del servei.

Avui ens ha deixat un guàrdia excepcionalment humà. Un home servicial. Un símbol per a la Guàrdia Urbana i un exemple per a qualsevol professional d’aquesta organització.

«L’urbano de la barba» ha fet llegenda: ha estat, i és actualment, un mite viu; de fet, presideix l’entrada de la nostra comissaria. Però el «Ganga» ha estat capaç de superar-lo. La seva feina constant; la seva generositat incondicional; la seva humanitat extraordinària; el seu companyerisme noble i, en conjunt, tots els seus valors l’han convertit en una icona de la Guàrdia Urbana. Tot i així, la seva humilitat i la seva discreció han fet que passi totalment desapercebut per a tothom, a excepció de les persones amb qui ha tractat, dels companys amb qui ha treballat i de tots aquells a qui ha ajudat.

Per tot això, vull deixar testimoni que ens ha deixat una de les millors persones, si no la millor, que han passat per l’ajuntament de Reus.

Joaquim, adéu per a sempre. Et recordarem amb el teu «salacof»,dirigint el trànsit amb la diligència que ningú ha tingut; et recordarem lluint l’uniforme amb un orgull que no he vist mai a ningú per la seva feina; et recordarem visitant els teus companys força anys després de jubilar-te fins que vas perdre les forces per fer-ho.

Reposa en pau allà on siguis. Sempre et recordarem.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El senyor Ganga

  1. Antonio Zaragoza Mercade ha dit:

    Amic Baiges, lo mes curiós del cas es que, era tan bona persona que, en certa ocasió, un company de feina (guàrdia Municipal), va tindre problemes econòmic i li va deixar la seva firma com un aval, pero resulta que va passar el temps i no li va pogué tornar, a les hores, al pobre Ganga, li van embargar el pis que tenia i , ara, he sabut que per sortir del “toll” va tindre que vendre la col•lecció de postals de Reus que tenia i alguna cosa mes. Li va suposar un trauma molt gros. Aquest fet, molts dels seus companys de treball, el van viure, pero esta clar, lo que el “vent s’han dugué”. El meu condol a la seva familia i es tambe un goig per Reus.. honorar aquets personatges, autentic serveis publics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s