Socialitzant a Toda

Presentació de les 7 vides de Toda (Twitter Santi Vila)

Presentació de les 7 vides de Toda (Twitter Santi Vila)

Ahir tot el Món de Reus va pujar al Castell d’Escornalbou.   I quan dic tot, és tot, com ho demostra fins i tot la presència del caçador d’imatges reusenques, el Carles Busquets Niepce, que també hi va anar per immortalitzar, amb la seva càmera i enfilant-se en entarimats impossibles, l’estrena mundial del documental “Les 7 vides d’Eduard Toda” original del Ramon Masip, el Toni Orensanz i el Manel Vinuesa. D’aquí l’elecció d’aquest singular espai monumental com escenari privilegiat d’aquesta presentació.

Un servidor va fer el cim acompanyat del consultor Xavier Menduiña, ànima del TEDxReus, del Trinxat i de tantes coses interessats, que vaig trobar en un pàrquing que es va fer petit. Ell em va fer de sherpa. Entre que vaig deixar el cotxe a la quinta forca i que la pujada era pròpia d’una etapa alpina del Tour, vaig arribar dalt de tot traient la llengua, esbufegant, mort de calor. Per sort la meva dona i els Baiges petits m’havien guardat lloc i vaig poder seure còmodament darrere de les digníssimes autoritats on s’hi incloïa una selecte representació del consistori municipal. Em va fer gràcia la coincidència (volguda o no) de la regidora d’Esquerra, la Montse Flores, asseguda just al costat de l’arxiver emèrit, l’Ezequiel Gort. Flores també és arxivera i ha coincidit amb Gort en multitud de recerques al caliu de Carrutxa.

L’acte es va iniciar amb les intervencions de l’alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, en representació dels municipis de la Baronia d’Escornalbou; de l’alcalde de la millor ciutat del món (com no es cansa de repetir al final de tots els seus discursos), Carles Pellicer; i del president de la Diputació, Josep Poblet. A tots ells s’hi afegiria el Conseller de Cultura, Santi Vila, que va arribar tard i es va encarregar de cloure l’acte queixant-se de la connexió ferroviària entre Figueres i Reus.

Però a l’inici, després del discurs del president de la Diputació, va intervenir el Toni Orensanz que, en nom dels autors, va agrair la presència de les “Autoritats i persones”. Aquesta curiosa fórmula inicial va provocar una sonora riallada a l’entendre, els assistents, que potser les autoritats són un altra mena d’éssers vius. Ves a saber. Superat aquest apunt involuntàriament humorístic, el periodista falsetà va explicar l’objectiu del reportatge, el de socialitzar la figura de Toda per fer-lo més proper al gran públic. I després del que ahir vam veure s’ha de dir que més d’un no només el socialitzarà, sinó que fins i tot el mitificarà. Perquè el documental ens descobreix un personatge fascinant, amb una vida extraordinària, plena de vivències intenses i fites espectaculars. Reus, Escornalbou, Poblet, Egipte, Macau, Hong Kong, Xangai, l’Alguer, Londres… Toda va ser un ciutadà del món que mai va perdre els orígens. I d’aquí la seva ingent dedicació per deixar un llegat únic als seus compatricis, el de restaurar alguns dels monuments més emblemàtics d’aquest territori.

El documental és, senzillament, extraordinari. Se’m va fer curt. Són 60 minuts plegats d’informació, detalls, anècdotes, dibuixades a partir del testimoni precís dels entrevistats. Impagables les aportacions de la Jordina Gort i del Jaume Massó. Aquest últim prodigiós al combinar els apunts més científics sobre Toda amb el relat d’alguna situació divertidíssima com quan passava les mòmies per la duana com s’hi fossin bacallà sec.

Orensanz, en estat de gràcia permanent en aquest 2016, ens torna a demostrar la seva sensacional capacitat per traslladar al gran públic, d’una manera tan rigorosa com assequible, la investigació periodística ja bé sigui en la literatura (Lo Nazi de Siurana) o en un documental com el que ens ocupa. I Masip i Vinuesa posen en solfa tot el muntatge jugant, de manera magistral, amb les imatges i els testimonis dels entrevistats. Un autèntic treball d’orfebreria que no et deix indiferent.

“Quina cosa més bonica” em va dir la meva dona quan es va acabar la projecció del documental. Una reacció tan espontània com sincera. Perquè realment és un treball bonic, en la forma i en el fons, i que acaba amb una autèntica cirereta, una imatge amb un “Je t’aime” escrit a la sorra del desert d’Egipte que ens fa pensar –qui sap- en una segona part del documental sobre el Toda més enamoradís i seductor, el Toda conqueridor. S’ho imaginen? De moment els qui ahir sí que van conquerir a un auditori entregat van ser el Masip, l’Orensanz i el Vinuesa amb un documental per emmarcar. En dies així dóna gust pujar a Escornalbou.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Socialitzant a Toda

  1. mercadal ha dit:

    Moltes gràcies per l’article, Sr. Baiges.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s