El fenomen Folch

Folch amb els alumnes de l'IES Baix Camp (Albara Mariné/Diari de Tarragona)

Folch amb els alumnes de l’IES Baix Camp (Alba Mariné/Diari de Tarragona)

Ahir el Diari de Tarragona ens regalava la crònica -signada pel malabarista de les paraules, el Marc Libiano- sobre la lliçó inaugural de l’IES BAIX CAMP que va pronunciar dimecres el capità del primer equip del CF Reus Deportiu, el Ramon Folch (a qui a partir d’ara anomenarem Ramon Folch II al Món de Reus per diferenciar-lo del seu pare, el mític entrenador de bàsquet del mateix nom).

Més enllà de recomanar la lectura de l’article, on Libiano novament ens obsequia amb una lliçó de periodisme literari, la presència del petit de la família Folch Frigola a l’antiga escola del treball demostra el canvi radical que ha patit el futbol en aquesta ciutat on fins i tot els jugadors del seu primer equip fan la lliçó inaugural del curs en un centre educatiu de secundària. Això no és fruit, únicament, de l’impacte de l’ascens del Reus a la segona divisió A, amb els corresponents escarafalls mediàtics. El futbol mou masses, i la ciutat no podia ser aliena a aquesta evidència. Tot plegat té molt a veure, també, amb el perfil del jugador roig-i-negre.

Ni en la millor de les planificacions esportives del món haguéssim imaginat un capità d’aquest nivell i d’aquesta simbologia a l’hora de liderar un equip en el moment tan transcendent que viu el Reus Deportiu: nascut a la ciutat, en una família de nobles esportistes, model de sacrifici i treball, capaç de compaginar una intensa trajectòria futbolística amb els estudis universitaris fins a llicenciar-se en una de les carreres més exigents, la de telecomunicacions, sempre atent i disposat, i capaç de liderar, dins i fora del camp, l’equip amb una imatge impecable, elegantíssima, fugint de les estridències que gasten alguns jugadors professionals carregats de tatuatges, crestes acolorides i auriculars de dimensions descomunals.

Per això l’orgull de pertinença a un club com el Reus es forja a partir de la imatge de jugadors com el Ramon Folch que ja és una icona per molts dels petits esportistes de la ciutat que somnien arribar algun dia a l’elit. Sense anar més lluny, a casa nostra la seva foto ja és a les parets de les habitacions dels Baiges petits al costat d’altres jugadors de l’univers futbolístic internacional. La iniciativa l’han pres ells mateixos seduïts, per la màgia del reusenc amb la pilota als peus. Una cosa absolutament impensable fa només algunes temporades.

Recomano que gaudim d’aquests dies de vi i roses del millor Reus Deportiu de la història amb un Folch excels al mig del camp. Per que tinc la sensació que, més tard o més d’hora, ens el fitxaran a preu de crack. I això, ens agradi o no, és inevitable perquè –com diria aquell- el futbol és així. Què hi farem!

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s