L’intrús

Una imatge del malson (Alfredo González / Diari de Tarragona)

Una imatge del malson (Alfredo González / Diari de Tarragona)

Ahir vaig passar una mala nit. Vaig tenir un malson que em va desvetllar de matinada. Un malson tan inversemblant com absurd ambientat al Món de Reus. La fantasia començava amb el cineasta Daniel Villanueva guanyant la seva segona Palma d’Or al festival de Cannes. Bé, això de fantasiós no en té res, perquè n’estic segur que el bon jan del Dani ens malacostumarà amb triomfs sonats en festivals d’arreu de l’univers del cel·luloide. El que realment no tenia ni cap ni peus era l’argument del curtmetratge amb el que obtenia el guardó.

Es titulava “L’Intrús” i ens descrivia les peripècies d’uns sindicalistes que irrompien amb total impunitat al despatx de l’alcalde quan aquest estava reunit amb els representants de Metrovacesa. Ja em diran, tot just amb els de Metrovacesa… Bé, al que anàvem. Resulta que protestaven pel mobbing que, segons ells, patia una treballadora del servei de la neteja. És a dir, no és queixaven d’un hipotètic conflicte de tot el servei que ens podria servir per entendre (en cap cas per justificar) una acció d’aquesta magnitud, sinó d’un cas particular que afecta a una sola persona. Una cosa així penso que s’ha de poder solucionar parlant-ne amb el regidor de torn o amb recursos humans i no entrant per la força al despatx d’un alcalde que ha d’atendre els problemes de més de 100.000 persones. Hi ha guionistes que no se pas que es prenen abans d’escriure.

Però el més bo del cas és que -tornant a l’argument del film- un dels sindicalistes, sense cap mania, es va asseure a la cadira de l’alcalde amenaçant de no marxar fins que no se’ls atengués i faltant al respecte a la primera autoritat municipal proferint insults gruixuts. Vaja, un autèntic disbarat. Com pot algú amb dos dits de seny perpetrar semblant atac a la institució democràtica que representa a tota la ciutadania? Això no seria un atac només a l’alcalde, seria enfotre-se’n del Món de Reus i els seus ciutadans, i entenc que no hi ha cap sindicalista amb tan poc senderi que en ple segle XXI adopti aquesta mena d’actitud. I tot això que els hi explico amb la presència dels mitjans de comunicació, que després obrien informatius i editaven portades amb la foto de l’ocupació.

Ara, el més surrealista del curtmetratge és el gir que fa la història al final: quan penses que arribarà la guàrdia urbana per fer valer l’autoritat en defensa de la institució, et diuen que s’ha citat als sindicalistes la setmana següent (als mateixos responsables d’aquest desmanec que és –insisteixo- un atac a tota la ciutadania) a una reunió per parlar del tema. I marxen tan tranquils per la porta de l’Ajuntament, com si res hagués passat. Inenarrable.

Va ser en aquest punt quan em vaig despertar fruit del desassossec per les incongruències del curtmetratge. Quines coses de somniar. És cert que hi ha cineastes que tenen una imaginació desbordant. Però l’espectador no s’ho empassa tot. Un dia d’aquests encara ens voldran fer creure que al despatx de l’alcalde hi pot entrar el Xavi Pàmies amb el tricicle del Sistaré o el Pere Latorre ballant amb el Basilisc sense trucar a la porta i acompanyats de la banda de cornetes i tambors. Va home va.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’intrús

  1. Ja he comentat en altres dels teus articles, que al Món de Reus d’enguany estan passant coses molt estranyes. Crec que l’Alcalde no va voler caure al mateix nivell que els ocupes del seu despatx, que van aconseguir el que volien: parlar amb ell per les bones o les males. La nostra ciutat té cent mil habitants i escaig, però el seu tarannà inquiet i emprenedor sembla que en tingui un milió, o més. Si hagués anat la guàrdia urbana a desallotjar als sindicalistes del despatx d’alcaldia, encara s’hagués embolicat tot molt més i crec, que tal com està tot avui en dia, no cal aixecar més el galliner. Potser l’alcalde hauria d’haver actuat amb més contundència per l’atac institucional, però en un cas aïllat com aquest, crec que va actuar de la manera més correcta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s