Gambes, victòries i teletext

20161016_232034_opt

Fa unes setmanes vaig penjar al meu mur del facebook una imatge de la classificació de la Segona A extreta del teletext. Després de les cinc primeres jornades el Reus tenia nou punts i s’enfilava fins a la quarta posició. Un servidor qualificava aquest fet d’ #Aspactaculà atenent la condició de nouvingut de l’equip roig-i-negre a la lliga de futbol professional. Mai el Reus havia estat tan amunt en la seva més que centenària història.

He de reconèixer que vaig ser la riota de molts dels meus “amics” del facebook (amb amics com aquests, no em calen enemics, que diria aquell) pel fet de mirar-me una cosa tan rància, caduca i antiquada com el teletext. És un hàbit que vaig adquirir fa anys i malgrat els dispositius mòbils que et donen informació en temps real, continuo mirant-me aquest servei televisiu cada diumenge per saber com s’ha acabat la jornada.

Ahir vaig tornar a la litúrgia dominical del teletext després de la victòria del Reus a Múrcia. Abans del partit ja vaig tenir un pressentiment que la cosa aniria bé al veure, també a facebook, les gambes vermelles de La Manga del Mar Menor que el patriarca dels Folch es menjava abans del partit de Múrcia i que l’amable lector pot contemplar, en tota la seva immensitat, al final de l’article. Va ser una autèntica premonició: amb la mateixa passió que el Folch pare es va menjar les gambes, el seu fill i companyia es van cruspir a l’UCAM Múrcia amb un parell de queixalades.

Per això vaig tornar a caure irremeiablement en la temptació de mirar-me el teletext i penjar la imatge al Facebook. Després de les primeres deu jornades el Reus és tercer empatat a punts amb el segon, a un pam de la glòria. Ja sé que em diran que això del futbol és una caixa de sorpreses i que la piloteta és molt capriciosa, que no es poden llençar les campanes al vol, que l’important no és com comença sinó com acaba, i una sèrie de tòpics que en molts casos s’ajusten a la realitat. Però de moment aquests diumenges de vi i gambes, acompanyats de la màgica visió del teletext, ja no ens els treu ningú.  Això continua sent #Aspactaculà. I que així sigui per moltes jornades més d’atipar-nos (com el Folch pare amb les gambes) amb aquestes alegries.

Les Gambes vermelles del Mar Menor del pare Folch

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s