La vida en un Círcol

Un servidor amb el Gras I, II i III

Un servidor amb el Gras I, II i III

Ahir es va oficialitzar l’accés a la presidència de la Societat El Círcol de l’empresari Josep Jofré que es converteix -juntament amb el seu homòleg del Centre de Lectura, el Xavier Filella- en un dels presidents de més alçada del Món de Reus atenent la seva considerable dimensió física.

Temps hi haurà per parlar i glosar la figura d’aquest conciutadà que va protagonitzar pàgines memorables d’aquest blog durant la seva etapa d’opinador a les celebrades tertúlies del locutor-cuiner. Antològiques eren les seves referències al “Comú del Poble”. O com feia broma de la seva condició d’exregidor incompatible. Però avui voldria referir-me al seu antecessor en el càrrec, l’oftalmòleg Francesc Gras -Gras II al Món de Reus- que ahir tancava la seva etapa al capdavant de l’entitat culminant -atenció!- 35 anys de permanència ininterrompuda a la junta de la llustrosa entitat de la Plaça Prim.

En homenatge a la seva impecable trajectòria en benefici de la seva entitat i, per tant, de la ciutat, avui vull homenatjar la figura de Gras recuperant l’article que vaig publicar a la NW Revista de Reus en motiu de la seva reelecció en el càrrec, el desembre de 2012. Són quatre pinzellades que ens poden servir per conèixer una mica més al nostre protagonista.

Només voldria afegir un apunt, una constatació a l’analitzar la gestió de Francesc Gras al capdavant del Círcol: se’n va de la presidència un Senyor, un autèntic Senyor de Reus. No cal dir res més.

LA VIDA EN UN CÍRCOL

L’oftalmòleg Francesc Gras forma part d’aquesta espècie de reusencs pels quals l’epicentre del Món és la plaça Prim. Una realitat cosmopolita que contempla des de la balconada de l’entitat degana de la ciutat que continuarà presidint després de les històriques eleccions del passat mes de desembre que el van enfrontar a l’advocat Salvador Batlle. Una passió que explica que la seva vida transcorri en un Círcol amb tot el que això implica.

L’articulista Anton Tapias, un dels reusencs que més i millor recargola els adjectius qualificatius per descriure als seus convilatans, coneix a la perfecció al president del Círcol ja que l’ha “patit” a la junta de l’entitat. “És un home meticulós, perfeccionista i primfilat, de costums fixes i extremadament ordenades”. Potser per això a Gras li va costar tan de pair que algú trenqués la norma no escrita (de vegades més sagrades que les escrites) de provocar unes eleccions al Círcol en una entitat on sempre s’havia buscat el consens per ocupar un càrrec de tanta transcendència. “Sovint el traeix la seva extremada sinceritat. I això fa que de vegades no tingui prou mà esquerra per administrar l’adversitat” explica Tapias, tot exemplificant la seva escrupolositat en la llibreta que sempre l’acompanya i a on ho anota tot, tot i tot. “Ja la portava quan va entrar de vocal a la junta durant la presidència del Ricard Font de Rubinat. Hi apuntava tot el que faria quan fos president.” Un càrrec que ocupa des de l’any 2007 seguint una màxima “la de deixar fer als que volen treballar encara que no estigui d’acord amb segons quina decisió. A mi m’ha passat amb algun dels conferenciants que he portat i que no li feien el pes. Però sempre m’ha deixat fer” recorda el mateix Tapias destacant que el seu president “no suporta als dropos, als que no foten res, als calenta cadires”. Això sí, se’ls deu despatxar amb el seu somriure permanent, tot distraient-se amb el seu gran entreteniment, el senderisme “Li agrada caminar. Però més que per l’exercici físic, pel fet relacional. Li permet estar amb gent i mantenir una conversa generosa i agraïda” conclou Tapias.

Gras ha viscut amb tanta intensitat el Círcol perquè ha estat la seva segona casa gràcies a la influència del seu pare, el també oftalmòleg Francesc Gras Salas, un dels cronistes més clarividents del Reus d’abans i també soci històric de la casa. Un cas semblant al de l’Enric Morralla, el president de l’Aero Club. “De joves ja tombàvem per l’entitat jugant al billar i a la primera oportunitat ja ens vam fer socis” recorda Morralla, un dels amics de tota la vida del president del Círcol amb qui va compartir pupitre a la Salle, en aquelles èpoques de pantalons curts i genolls pelats. I fins ara. “És amic dels seus amics. I quan creu en un projecte el porta fins al final. Estic convençut que farà molt bona feina per l’entitat perquè se l’estima moltíssim” explica el president de l’Aero Club que coneix bé el Círcol després d’haver estat 19 anys membre de junta, alguns coincidint amb el mateix Gras. “Té un humor anglès, intel·ligent, en ocasions una mica negre i tot. Pot resultar curiós, però coneixent-lo saps que vol ser amable i absolutament innocent” recorda Morralla per qui el seu amic és una garantia de gestió responsable i eficaç.

Però a banda del Círcol, l’autèntic amor del Francesc Gras és la seva esposa, la Catalina Esteva, filla i germana de dos referents de la natació local (els Santiago Esteva) que li ha donat dos fills. El gran és el conegut periodista del Diari de Tarragona, el Francesc Gras, que ha trencat la històrica successió familiar d’oftalmòlegs. “Ha fet 60 anys però la presidència del Círcol l’ha rejovenit” explica del seu pare, al que presenta com   “un exemple de dedicació i constància. No recordo que hagi estat mai de baixa. Sempre l’he vist treballar”. I no arribant mai tard enlloc. “És excessivament puntual el que de vegades, paradoxalment, el pot fer ser impuntual. Arriba deu o quinze minuts abans de l’hora a les cites”. Com a bon periodista, el fill Gras busca un titular per definir la gestió del seu pare al capdavant de l’entitat i que -segons ell- ha servit per trencar un dels típics tòpics més trillats sobre la Societat. “El Círcol ja no és només dels senyors, sinó que s’ha convertit en una entitat més oberta, propera, accessible.” Una entitat que és l’epicentre vital del nostre protagonista. Ho demostra aquesta anècdota viscuda fa alguns d’anys en una trobada d’entitats que volia analitzar la tan amanida capitalitat de la ciutat (no pas la que s’adjudica per decret sinó la que es guanya dia a dia amb l’activitat que som capaços de generar). Enmig de grans projectes culturals i ambicioses iniciatives empresarials el president va intervenir per demanar “que il·luminessin com cal la plaça Prim sense estalviar en bombetes. Una ciutat que vol ser capital no pot tenir una plaça com aquesta a la penombra”. Una afirmació que demostra que la vida del president Gras discorre en un Círcol en el més ampli sentit de la paraula.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La vida en un Círcol

  1. Anton B. ha dit:

    I si ets un ‘Baiges Gras’, ja no et dic res, haha…Tu sí que ets un ‘Senyor de Reus’. Una abraçada, Josep!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s