El Món de Maspujols és el Món

memories-maspujols

Ahir vaig treure el cap a la Marató de Sang, aquest prodigi de solidaritat que va omplir el Teatre Fortuny de bones persones gràcies a la iniciativa del Banc de Sang. M’hi va convidar la incansable Núria Vilanova, responsable de donació, amb la qui ens uneix una relació molt fructífera de col·laboració en benefici de l’entitat. Entre els voluntaris, infatigables, la gran Cori Parra de Reus, la simpatiquíssima Antònia Llauradó de Maspujols (com el julivert, és en totes les salses) o la riallera Mari Boqué de les Borges (la nostra Núria Feliu del Baix Camp), treballant sense parar per aconseguir més de 900 donacions, un registre superior al de l’any passat.

Poc abans de dos quarts de vuit vaig veure marxar, amb celeritat, a la regidora Noemí Llauradó. Jo també tenia un altre compromís. I d’immediat, atenent el seu cognom, vaig imaginar –com així va ser- que la trobaria a l’Arxiu a la presentació del documental Records de Maspujols, en parla una generació. Un treball elaborat per dos maspujolencs. Un de naixement, la periodista Pilar Llauradó, persona entranyable, de somriure agraït i sincer. Vaja, com tots els de Maspujols. I l’altra d’adopció, el locutor i doblador Ivan Cánovas, amb qui vaig coincidir molts anys a la ràdio. L’Ivan va fer cap a Maspujols de la millor manera possible, per amor. I ahir vam tenir una bona demostració que l’enamorament va més enllà de la seva magnífica família per abraçar a tot un poble.

L’Arxiu era ple de gent de Reus i també de Maspujols. De fet un servidor també té avantpassats en aquest poble. I en el documental vaig tenir l’oportunitat d’identificar alguns d’aquests parents de lluny dels que a casa tot sovint en parlàvem, com els Español Miravall o els Salvat. Tots ells molt bona gent.

La presentació la va fer el Salvador Palomar que en el seu blog de referència, La Teiera, ja fa una magnífica aportació sobre el valor del documental que recull el testimoni de 23 persones sobre diversos àmbits de la vida del poble amb un de partida, la guerra civil. “En un moment en que rebobinar és un concepte que pot resultar incomprensible per a les generacions més joves, convé recordar vivències no gaire més llunyanes per entendre formes de vida que poden semblar remotes” explicava Palomar, destacant que el testimoni dels protagonistes seria coincident amb el d’altra gent de la comarca perquè “reflecteix percepcions i situacions comunes a moltes altres poblacions”. I li he de donar tota la raó. Escoltant als protagonistes, tots ells de la generació dels meus pares, d’immediat em vaig traslladar a aquelles sobretaules on la família explicava records idèntics als que ahir vaig poder reviure. He de reconèixer que em vaig emocionar evocant aquells temps, quan érem feliços, amb els pares, amb els avis, amb els oncles, rememorant èpoques difícils, sovint ingrates. Però on als pobles la gent era feliç amb ben poca cosa. Potser ara que tenim de tot -i massa- i encara ens queixem, n’hauríem d’aprendre d’aquella manera d’entendre la vida i les relacions humanes.

Però el que més em va agradar del vídeo és la realització. L’Ivan, com volent justificar-se, va dir a l’inici que el documental “l’hem fet la Pilar i jo, jo i la Pilar. Amb una senzilla càmera de vídeo i un ordinador. I res més”. Certament avui dia per la televisió veus documentals elaboradíssims, amb un desplegament absolut de mitjans tècnics i amb moltíssimes imatges de recurs. Però en aquest cas el que vaig trobar senzillament deliciós va ser la simplicitat del documental. Hi havia imatges de recurs -les justes-, hi havia una banda sonora excepcional elaborada a partir d’enregistraments de folklore oral –cançons populars- realitzats fa anys per Montserrat Llauradó que són a l’arxiu de la URV. I tot el protagonisme requeia en el testimoni dels entrevistats. És un autèntic regal visual i sonor veure’ls i sentir-los, amb aquells gestos, amb aquella expressió i aquella mirada que és el mirall de l’ànima. La Pilar i l’Ivan ens han regalat una autèntica joia, una peça d’orfebreria elaborada amb precisió, amb rigor i amb un profund sentiment de respecte.

No em va estranyar gens que el Palomar -que amb els seus adlàters del Carrutxa treballen incansablement per conservar tots els nostres records- se’ns descobrís com un entusiasta d’aquest documental. Tant de bo serveixi perquè a d’altres municipis de casa nostra gent que estima el seu poble, com la Pilar i l’Ivan, s’engresquin a elaborar un treball similar, de consum per a tots els públics. No ens podem permetre el luxe de perdre memòries com les descrites perquè són pàgines viscudes de la nostra pròpia història que cal perpetuar per les noves generacions. Ahir va quedar clar que el Món de Maspujols -com el de Reus- també és el nostre Món amb tot el que implica.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Món de Maspujols és el Món

  1. Ivan Cánovas ha dit:

    Moltíssimes gràcies per les teves paraules Josep. Ho vam fer amb molta il.lusió, moltes hores i amb l’ajut de la gent gran del poble, que és el mes important. Si vam aconseguir fer el treball amb una tercera part del gust que hi poses quan tu fas qualsevol cosa podem estar molt contents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s