Adéu Vidal

L'editorial del Jordi Romero sobre l'adéu del David Vidal (facebook)

L’editorial del Jordi Romero sobre l’adéu del David Vidal (facebook)

És evident que encara no tenim prou perspectiva històrica per valorar, de manera objectiva i racional, el que ha suposat per la vida política del Món de Reus la presència a l’Ajuntament del David Vidal. Però certament, veient els titulars de la premsa d’ahir dijous, queda clar que l’increïble home normal, el Ganxet Pinxo de la Cup, el cupaire eixerit o el jardiner que va segar tot el Prat (entre molts dels qualificatius que s’ha guanyat durant aquests cinc anys) no ha deixat indiferent absolutament a ningú.

Vidal, com el Gary Cooper, va arribar al consistori sol davant del perill en aquell juny de 2011 que culminaven els inoblidables 100 dies que van canviar el Món de Reus. I sent fidel a un dels eslògans de la seva formació, va decidir que no volia passar de puntetes pel consistori, sinó deixant petjada. Fonda petjada. I com a mostra tres dels titulars dels molts apunts periodístics que s’han fer ressò del seu adéu: Josep Cruset al Diari de Tarragona el presentava com “El Dinamiter”, Isabel Martínez al Reus Digital signava la crònica amb “Adéu a David Vidal, fi d’un estil polític” i el Guillem Ramos-Salvat el definia com “L’únic que feia preguntes” en el seu article d’opinió al Reus Diari. Fins i tot el gran Jordi Romero, que amb les seves il·lustracions ens regala diàriament autèntiques editorials del Món de Reus, ens l’ha representat encertadament amb la imatge que encapçala aquest article

Però la imatge -en aquest cas fotogràfica- que he trobat més il·lustrativa de l’adéu de Vidal ha estat la que captava l’inquiet Bartolomé Pluma assegut als bancs del saló de sessions. Una imatge on es pot veure als membres del Ple dempeus aplaudint al regidor en el moment de l’adéu. Un aplaudiment que corrobora els elogis que els diversos portaveus dels grups municipals li havien adreçat pocs minuts abans durant les seves intervencions. M’agradaria saber què pensava el Vidal al veure aquella reacció d’entusiasme davant de la seva persona per part d’alguns dels rivals polítics que més l’han maleït. Potser ens ho explicarà en les seves memòries que ja deu embastar de bracet amb el seu assessor meravelles, el Xavi Milian. Però com ja vaig dir en el cas dels textos memorialístics de l’Anton Tapias (un dels principals valedors del cupaire emèrit) n’estic segur que més d’un pagaria gustosament perquè no les publiqués,

Vidal se’n va com va arribar, sense fer soroll, amb una discreció absoluta i retornant al seu ofici de jardiner al camp municipal. En l’hora d’aquest adéu polític, i més enllà els encerts i les errades de la seva gestió, només puc dir que se’n va una bona persona, un ciutadà honrat. I això, en aquest món que ens ha tocat viure, crec que és el millor elogi que es pot fer públicament d’un servidor públic com ell.

Els regidors dempeus acompiadant a Vidal (Bartolomé Pluma/facebook)

Els regidors dempeus acomiadant a Vidal (Bartolomé Pluma/facebook)

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Adéu Vidal

  1. Ha estat el millor Regidor que ha tingut la oposició de Reus. Enhorabona per tot David. Hi ha vida després de la política. Molta vida. Ho dic per experiència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s