La Ganxet Pífia

El penal no assenyalat sobre Ramon Folch (Alfredo González/Diari de Tarragona)

El penal no assenyalat sobre el Ramon Folch (Alfredo González/Diari de Tarragona)

Una de les frases més amanides del món del futbol la va deixar anar el filòsof Jorge Valdano: “El fútbol es un estado de ánimo”. I no li faltava raó. Un estat d’ànim dins i fóra del camp. I els qui professem la religió roig-i-negre hem viscut una setmana de profund desànim. No tant per les derrotes del nostre club sinó per la manera com s’han produït. El futbol ha estat molt cruel amb els roig-i-negres en aquestes dues últimes jornades.

Contra l’Osca un penal rigorós, acompanyat de la corresponent expulsió, ens va deixar tan distrets que vam acabar perdent un partit que teníem absolutament controlat. I ahir contra el Llevant, després de fer un encontre magnífic i de veure com l’àrbitre es menjava una falta dins de l’àrea al Ramon Folch -amb clau de judo inclosa com es pot veure a la foto de l’Alfredo Gonzàlez al Diari de Tarragona- regalavem al líder de la categoria el gol amb una Ganxet Pífia del Pichu Atienza. Quan jo jugava a futbol els entrenadors sempre em repetien la mateixa lletania: “Quan passis la pilota aixeca el cap!”. Ahir Atienza, al voler desplaçar l’esfèrica cap al seu porter, va preferir mirar el verd del camp municipal.

Però no és qüestió de queixar-nos. Tothom es pot equivocar. El Reus ens ha malacostumat tant durant aquestes jornades de somni que dues derrotes, tot i doloroses per la manera com s’han produït, no poden menystenir la bona trajectòria dels de Natxo González en una temporada que -n’estic segur- ens donarà moltes alegries.

Ara bé, parlant de pífies, estic absolutament desconcertat per com el club està gestionant la megafonia del camp en una temporada tan important com aquesta. No és pas culpa de la persona que s’encarrega, que segurament fa el que pot. És de qui considera que està qualificada per fer aquesta feina. Quan vaig començar a treballar a la ràdio el director de torn em va dir que no servia i que possiblement seria millor que em dediqués a una altra cosa. A partir d’aquí vaig fer classes de dicció per educar i projectar la veu i ser mereixedor de poder parlar, en públic, per un micròfon. Per això em costa entendre el poc respecte que mereix pel club la megafonia del camp. I més ara que estem a la lliga de futbol professional. I aquesta, a ulls de tota una LFP,  sí que és una Ganxet Pífia molt més gruixuda que la del bon jan del Pichu Atienza.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Ganxet Pífia

  1. Crec que no s’ha de ser tan crític amb el Reus, Josep. Només portem un quart de temporada, potser una mica més. Comparat amb el Nàstic; naltros estem a la glòria. S’ha de tenir en compte que enguany es l’equip revelació i l’admiració es general per totes bandes. Estic segur que el Reus acabarà remuntant del tot i potser arribarà a Primera. Llavors et convido a fer la lletra d’un altre himne i gravar-la totalment junts. Paciència…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s