Sant Plim, Patró de Reus

 

plim

Mentre el Món (el gran, el de debò) està pendent de les eleccions nord-americanes, a l’altre Món (el petit, el de Reus) tothom viu amb una excitació màxima la votació popular per triar els 7 tresors del patrimoni cultural de Reus. Una iniciativa que ha bressolat des de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana que es celebrarà el 2017. Vaja, em penso que es farà l’any vinent, perquè veient la immensa solidaritat de la ciutat amb els Jocs del Mediterrani de Tarragona ves que no acabin passant la celebració al 2018 per no fer un lleig als nostres il·lustres veïns.

Tornant a l’elecció que ens ocupa, he de reconèixer la meva incomoditat davant d’aquesta iniciativa perquè a Reus de tresors en tenim tants que se’m fa molt difícil –per no dir impossible- triar-ne només set. I també em fa patir la reacció d’aquells que al final vegin el seu tresor fóra de la tria definitiva. A més d’un li xiularan les orelles, i no pas de manera agraïda. Però aquesta és la meva opinió i prou. I en conseqüència no té més importància. Si la gent vota i ho fa de manera entusiasta i generosa, endavant.

Ara bé, el que m’ha sorprès és el criteri que s’ha seguit a l’hora de triar els tresors candidats. Hi ha un aiguabarreig considerable: llustroses entitats, edificis emblemàtics, campanars majestàtics, temples catedralicis, passejos romàntics, elements festius, places amb encant, beuratges embriagadors, manifestacions litúrgiques, tradicions comercials, menges delicioses, motets sacres, excel·lent fruita seca, imatgeria religiosa i fins i tot una figura adherida a una façana com és la del Jueu del raval i que hores d’ara ocupa, destacat, el fanalet vermell de la classificació general amb només 17 vots. A l’altre extrem, al capdamunt de la classificació, es situa la Tronada amb 315 sufragis seguida, a tocar, dels Gegants.

Però com deia l’aiguabarreig de candidatures és tan sensacional que provoca alguna situació que fa mal a la vista, com per exemple veure el Plim -una marca ja desapareguda a nivell comercial- per davant de realitats culturalment inqüestionables com el Centre de Lectura i el Teatre Bartrina o solemnitats religioses com el Rosari de Torxes. Fins i tot l’autèntica fantasia de fruites de Cal Gili li treu prop de 60 vots al Bust de Sant Pere, la imatge sagrada del nostre Sant Patró. Després d’això ja no sé que dir ni escriure. Sembla que la classificació sigui una ocurrència de l’Ariel Santamaría. Com el recompte acabi així, ves que  algú, per Festa Major, no tingui la pensada de treure l’ampolla de Plim en processó sota pal·li. Temps al temps.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sant Plim, Patró de Reus

  1. Doncs jo ara mateix, votaria per aquestes set coses: 1) el teu Blog del Món de Reus, 2) el juantxisme de la nostra ciutat, 3) el follòdrom, 4) el tram de la carretera de Salou on es fiquen els transvestits a fer dit, 5) INNOVA SL, 6) el gegant indi, i 7) el restaurant d’en Benach, “Amb olor de Poma”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s