L’espelma

reus-diari

(ReusDiari.cat)

Quan era petit a casa de vegades ens quedàvem sense llum. Passava, potser, dos o tres vegades l’any. I els pares, que havien viscut la guerra i que tenien recursos per tot, disposaven a la cuina d’unes espelmes degudament preparades per poder solucionar amb rapidesa la foscúria ocasional. Per un infant com jo aquella situació excepcional constituïa un moment màgic, i aquells sopars a la llum de l’espelma eren fascinants. Fins i tot em sabia greu que tornés l’electre a mig sopar perquè s’havia acabat aquella insòlita aventura a les palpentes.

Ahir, de matinada, a Reus va morir una anciana de 81 anys al seu domicili del carrer Santa Anna per culpa de l’espelma que feia servir per veure-hi. Però la seva no era una situació excepcional. Ni tenia cap tipus d’encant, ans al contrari. Feia dos mesos que li havien tallat la llum per falta de pagament. I aquelles espelmes eren indispensables per veure-hi de nit. El sinistre i el fatal desenllaç ha posat al descobert una notícia tristíssima que, per desgràcia, descriu una situació més habitual del que ens pensem.

És cert que vivim en un món ple de solidaritat. Reus n’és un bon exemple. Durant aquests dies hem assistit amb emoció a la crida de l’Ampa Joan Rebull demanant donacions de medul·la òssia atenent la situació del seu alumne de p5, l’Adrià Bergadà, afectat d’una leucèmia. La tradicional campanya del Banc de Sang coincidint amb la Ganxet Pintxo ha registrat xifres històriques. I ahir mateix el Reus i el Nàstic presentaven, a propòsit del derbi de diumenge, la campanya en favor de la Fundació Noèlia que ajuda als nens amb distròfia muscular congènita. Als ciutadans, per tant, ja no se’ls hi pot demanar més. Quan se’ls necessita, hi són. Per això t’indignen casos com aquest.

Ens hauríem de preguntar com hem arribat a aquesta situació. Com algú amb dos dits de seny li pot tallar l’electre a una senyora de 81 anys que viu sola? Quan devia pujar el rebut impagat? Segurament una fortuna de 20 o 30 euros? I les mateixes empreses no tenen mecanismes per evitar arribar a aquestes situacions? Clar, segurament els llustrosos consellers de les elèctriques deuen tenir altra feina, com ara estudiar com poden retirar el bo social a les famílies nombroses per engreixar, encara més, el seu compte de beneficis. Segurament deu ser això. Encara que pugui semblar un contrasentit, a tot aquest personal, que deuen il·luminar els seus despatxos amb leds d’última generació, els hi aniria bé de tant en tant veure-hi amb una espelma. Potser així entendrien en quin món vivim.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’espelma

  1. olivabarbershop ha dit:

    Josep , hi ha dies que la claves. Aquest és un d´ells.

  2. joandereus ha dit:

    Mes valdria que el constitucional es dediques a fer cumplir la constitució a tota aquesta caterva d’aprofitats de les portes giratories, en lloc de perseguir a la gent per les seves idees o aspiracions.
    L’article 50 de la Constitucion española diu:
    Artículo 50 de la Constitución Española:

    Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio.

  3. Empar ha dit:

    Les persones grans estan indefenses, son poques les persones que tenen en compte que quan reben una carta a casa, entre les que no veuen la lletra petita ni amb ulleres i les que no saben llegir, aquella informacio, important o no, es pert. Simpmement el fet ara d’anar al hospital a visitar-se, si no les ajuden a fer anar el lector de tarjetes, i els guien pels colors, els passadissoa, els boxes… no arribarien mai. O tant quotidia com es treure diners d’un caixer, o demanar cita per internet per fer qualsevol gestio amb l’administració entre moltes altres coses… els nostres avis, cada dia depenen mes d’ algu que els pugui guiar i ajudar, el problema es que molts d’ells estan completament sols i ningu es fa carrec.
    Qui sap, si l’avia que va morir en l’incendi, potser no tenia a ningu que li pogues llestionar la manera de no tallar-li el llum o demanar ajuda als serveis socials, no som concients de com de dificil , en aquests temps, es la vida diaria d’una persona gran que viu sola.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s