Visca el TEDxReusDeportiu!

Els equips del Reus Deportiu i del TEDxReus, els grans triomfadors del cap de setmana.

Els equips del Reus Deportiu i del TEDxReus, els grans triomfadors del cap de setmana al Món de Reus (fotos Alfredo González/Diari de Tarragona i facebook)

Dissabte un dels Baiges petits, l’Eladi, el porter del Mas Iglesias, va protagonitzar una parada antològica al final del partit que l’enfrontava al totpoderós Santes Creus. Una aturada que va valer la victòria en un dels derbis locals més apassionants que hom pot veure en la categoria aleví. L’aranya del Mas Iglesias va volar fins a l’escaire de la porteria per rebutjar una pilota que enfilava el camí del gol. Un dels aficionats, en veure aquella acció prodigiosa, va exclamar: “Sembles l’Edgar Badia!”. Aquest detall demostra el què està passant a la nostra ciutat amb el futbol. En altres circumstàncies l’elogi hagués inclòs una referència al Ter Stegen o al Keylor Navas. Però quan al futbol base sents que mencionen al Badia per elogiar a un porter, o al Folch per definir al migcampista prodigiós, o al Carbia per exalçar al mitja punta golejador, és que això del Reus Deportiu no té aturador. I ahir al camp municipal em vam tenir l’enèsima demostració en un any -el 2016- que no oblidarem per anys que passin.

Objectivament la victòria contra el Nàstic suposa tres punts més per consolidar el que ha de ser la fita principal de la temporada, la permanència. Ara bé, a nivell simbòlic el triomf té un valor extraordinari, perquè trenca una dinàmica negativa en els enfrontaments directes entre tots dos equips que anava camí d’alimentar la llegenda del complex d’inferioritat en relació a l’etern rival. Però aquest Reus Deportiu pot amb tot. L’equip va estar a l’alçada de les circumstàncies d’un partit de la màxima exigència, empès per una afició entregada al seu equip des del minut 1. Podríem parlar del gol de Carbia, del partidàs de Folch, de les corredisses espectaculars de Benito, de la irrupció més pinxa del David Querol o de la resta d’integrants de l’equip que van jugar a un gran nivell. Però voldria destacar, més que mai, la mà de l’entrenador. Sense el Natxo Gonzàlez res del que esportivament està aconseguint aquest equip seria possible. Una vegada més cal treure’s el barret davant del savi de Vitòria.

I parlant d’entrenadors i de partits antològics, dissabte en vam veure un altre al Bartrina convertit en el teatre dels somnis amb un equipàs dirigit pel Xavi Menduiña. Naturalment no era pas un partit de futbol, sinó un d’aquests aparadors de coneixement que cada any se’ns descobreix al voltant del TEDxReus i que enguany portava per títol Momentum amb l’objectiu de descriure “aquell estat de gràcia en el qual s’assoleix un impuls en tot”.

Més enllà de la innegable qualitat dels convidats i l’interès de les ponències, s’ha destacar la impecable organització de l’esdeveniment. Si tenim en compte que tots els que hi participen ho fan per amor a l’art, amb l’únic objectiu d’afavorir aquesta compartició de coneixement i de posicionar el nom de la ciutat, certament la feina feta mereix l’elogi de tots els que creiem que un Reus millor és possible. D’aquí el títol d’aquest article jugant amb dues coses teòricament antagòniques però que comparteixen esperit i també colors. Per cert, Menduiña, què et semblaria convidar al Natxo González al proper TED per fer una ponència? El Momentum del partit contra el Nàstic podria ser un bon argument.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s