Futbol és futbol

 

Els protagonistes de la tertúlia del locutor-cuiner

Els protagonistes de la tertúlia del locutor-cuiner

Estic certament sorprès pel rebombori que ha generat el cas del jugador del juvenil del Reus expulsat del club després de deixar-se veure diumenge al camp municipal animant al Nàstic amb la samarreta grana. Amb les coses realment importants que passen al Món (al de Reus i al de més enllà) veure la quantitat de pàgines de diaris i de minuts de ràdio i televisió que s’han destinat a l’anàlisi del tema em sembla un pèl desproporcionat. I més considerant que aquest és un tema disciplinari que hauria de quedar en l’àmbit que li és propi. Per altra banda, l’enrenou ha deixat en un segon terme el que realment hauria de ser notícia, la victòria del Reus Deportiu contra el Nàstic. Certament curiós. Però com deia sovint l’Enric Tricaz, el profeta del gol radiofònic, quan coincidíem a la ràdio: “què en pots esperar d’un esport que juguen onze homes vestits en calçotets”. I el cas que ens ocupa n’és un bon exemple.

Però posats a comentar la jugada, els hi puc ben assegurar que si un xiquet meu el fitxés el Nàstic i me’l veiés retratat als diaris assegut a la graderia del camp dels tarragonins vestit del Reus animant a l’equip roig-i-negre en un derbi de la màxima, no espero pas la reacció dels coordinadors de l’equip formatiu. Jo mateix el dono  de baixa de la vergonya que em faria aquesta actitud. I també li prohibiria escriure cap discurs victimista al seu mur del Facebook fins que no hagués demanat disculpes al club per ser tan desagraït amb qui t’ha fet confiança en la teva etapa formativa.

Alguns articulistes han qüestionat els valors i el fair play del Reus Deportiu en tot aquest tema. I la veritat, la qüestió que ens ocupa no va pas d’això, i menys amb un club com el roig-i-negre sempre sensible a iniciatives solidàries de tota mena. Va del compromís i la responsabilitat d’un jugador juvenil becat per un club professional de futbol susceptible, a més, de ser convocat pel primer equip. Els primers comentaris que vaig veure a la xarxa denunciaven l’expulsió d’un nen que jugava a la base del Reus. Vaig pensar que es tractava d’un brivall dels benjamins o dels alevins. En aquest cas en podríem parlar. Però al veure que era un juvenil gairebé major d’edat, que ja fa dies que s’afaita, el debat no té cap sentit perquè cau de madur. I el Reus, que deu tenir el seu codi intern de conducta, si actua amb aquesta contundència per alguna cosa deu ser. Un club que es deu als seus socis, accionistes i simpatitzants. I és fàcil imaginar quina deu ser l’opinió d’aquest col·lectiu en el tema que ens ocupa.

De la qüestió també se’n va parlar ahir a la tertúlia que el locutor-cuiner va programar amb l’home dels tastos, el Joan Carles Naya, el Xavi Pàmies del Forn Sistaré i la Coia Ballesté, delegada a casa nostra dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Al Panarra Volador se li va entendre tot quan va explicar que el seu xiquet escalfa la banqueta del seu equip d’hoquei al Reus Deportiu perquè han vingut molta canalla de fóra a buscar un lloc a l’equip roig-i-negre. “Com funciona això? Com haig de pensar que aquest nen que és juvenil jugarà amb tot el rigor contra el Nàstic quan li toqui? Qui em garanteix que no arronsarà la cama?”.

El Joan Carles Naya va anar més enllà apuntant “que hauríem de saber quin model de club vol el Reus”. I el locutor-cuiner va rematar deixant clar que “L’Oliver (en referència al màxim accionista) no té una escola de futbol, té una empresa. I la situació amb aquest xicot devia emprenyar molt”. La Coia Ballesté va saber nedar i guardar la roba: “Hi ha la part humana, la del nen que es desmunta davant dels seus pares explicant el que ha succeït. I la reacció del Reus que, discutint les formes, també ha de defensar els seus interessos. Maximitzant la situació, s’imaginen un Barça-Madrid amb el Piqué a la graderia animant als merengues?”. Realment la comparació estava molt maximitzada.

I així es va acabar la tertúlia. Bé, no exactament. Encara hi va haver temps per una confessió del Xavi Pàmies després de saber que a Reus, coincidint amb la campanya de Nadal, hi haurà un tobogan de 30 metres a la Plaça Llibertat just al costat de la pista de gel. “Això del tobogan no és pas nou. Quan érem petits me’n vaig fer farts de baixar la rampa de l’antic velòdrom amb una tapa de wàter”. Davant d’aquesta extraordinària revelació vaig decidir tancar l’aparell de ràdio. Ja sabia una cosa més d’aquest Món de Reus que mai, mai em deixarà de sorprendre’m.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s