La ciutat dels somriures

foto-specials

Podria dedicar el meu article a parlar del Reus Deportiu de futbol. O millor dit, del que ara n’hem de dir CF Reus. Ahir transcendia el nou escut de l’equip que incorpora una pilota enmig de les franges roig-i-negres (en la línia de l’escut del Barça) i que canvia la denominació del club eliminant l’històric Deportiu. L’escut es va descobrir ahir, hores després de la sorprenent i tardana reacció del màxim accionista de l’entitat a la polèmica generada pel xiquet del juvenil i la seva samarreta del Nàstic.

Podria dir que el canvi de nom em sembla una incongruència que traeix la història centenària del club. Quan els roig-i-negres guanyen els campionats de Catalunya de segona categoria en els feliços anys vint del segle passat, en un moment d’efervescència ciutadana al voltant del futbol similar a l’actual, les cròniques periodístiques parlen de la gesta del Deportiu. Perquè una cosa sense l’altra en aquesta ciutat no s’entén. El primer himne dels roig-i-negres era concloent: “El club té nom de Deportiu i perdent o guanyant enlaira el vol”. I parlant d’himnes, suposo que el Joan Masdeu ja deu refer l’actual perquè diu Deportiu fins a onze vegades.

Resumint, que podria dir tantes coses sobre aquest tema que finalment no en diré cap. Perquè, agradi o no, el club és una empresa privada que té un propietari que pot fer i desfer sense donar gaires explicacions a ningú. I els romàntics del futbol, com ara un servidor, ja no hi tenim res a dir en aquest món de l’esport tan mercantilitzat. Com explica l’Arnau Borràs als Esportsdelcamp.cat, que torni a parlar la pilota d’una vegada. Té tota la raó. Després de la victòria de diumenge creia que viuria una setmana de somni, i s’ha acabat convertint en un autèntic malson.

Dit això voldria parlar de coses molt més agraïdes després d’uns dies complicadots al Món de Reus. Sembla que a la ciutat han tornat els somriures. Potser hi ha tingut alguna cosa a veure que finalment el rellotge de l’Ajuntament torni a funcionar. Havia estat tants dies espatllat que començava a creure, amb les busques immòbils a dos quarts de nou, que havia quedat atrapat en el temps.

Però el que no s’aturen són els somriures. Com el que gasta el bon jan del Daniel Villanueva de l’Escola de Cinema de Reus que ha vist com han seleccionat el seu triomfal curtmetratge TIMECODE pels Òscars. El recorregut d’aquesta producció cinematogràfica és extraordinari. Del carrer Sant Francesc del Barri del Carme a la catifa vermella de Hollywood. Amb tanta felicitat no m’estranyaria veure al Daniel levitant pels carrers de Reus. Deu estar pels núvols.

Qui també té motius per somriure, i ens el regala en la foto de la notícia publicada al Reus Digital, és la periodista Isabel Martínez que dilluns vinent presenta el seu llibre sobre la Crolls. La dedicació de la Isabel a aquest projecte és admirable. M’hi vaig referir en un dels primers articles d’aquest blog. Va ser el 27 de gener de 2011 coincidint amb una conferència que va donar a Carrutxa parlant de la història de la fàbrica. Dilluns aquesta investigació rigorosa i tenaç veurà la llum en un volum que enriquirà les edicions del Centre de Lectura. Felicitats a la Isabel per una obra de lectura obligada pels apassionats del Món de Reus.

I obligat és, des de fa una colla d’anys, que per aquestes dates s’enregistri la Gran Nadala. Parlant de somriures, el Jordi Salvadó s’encarregarà aquest matí de divendres d’administrar la rialla entusiasta i també nerviosa de les 1.400 criatures que participaran d’aquesta gran activitat musical. Canal Reus i la regidoria d’Ensenyament la van encertar al programar una convocatòria que ha esdevingut tota una tradició. Ara bé, sense l’entusiasme i la professionalitat del nostre Salvadó (i en aquestes dates més que mai) res de tot això seria possible.

I voldria acabar aquest article amb els somriures dels esportistes que participen dels Specials Olympics. Un dels records més entranyables de la meva etapa a la ràdio va ser en motiu de la celebració dels jocs a la ciutat l’any 1996. Cobrir aquell esdeveniment va ser una autèntica lliçó, però no pas de periodisme sinó de vida. Per això cal felicitar als esportistes, a les seves famílies i als organitzadors. I també al tennista Rafa Nadal que ha enregistrat una emotiva salutació per tots ells. No hi pot haver somriure més agraït al món (al de Reus i al de més enllà) que el d’aquests atletes que ens descobreixen el costat més agraït de l’esport.

El nou escut del Reus (Twitter @LaNovaenJoc)

El nou escut del Reus (Twitter @LaNovaenJoc)

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s