La planxa del Viena sempre al cor

?

L’altre dia un alt càrrec municipal em va qüestionar tota aquesta escudella que alguns hem fet al voltant de la polèmica del nom i l’escut del Reus Deportiu. Segons ell no calia tot l’enrenou perquè la gent no està per romanços. “Sou quatre romàntics i prou. Les coses canvien, evolucionen. Fins i tot els noms i els escuts, per molta història que tinguin al darrere”. Un servidor el va intentar convèncer recordant el cas del Plim que, tot hi haver desaparegut fa temps de l’imaginari comercial de la ciutat, va tenir una actuació espaterrant en la tria de les 7 meravelles del patrimoni cultural de la ciutat. Però, noi, no hi va haver res a fer. Ni aquest argument el va convèncer.

Però ahir al vespre es va produir un altre d’aquests fenòmens que demostren que la gent de Reus és molt de Reus, fins i tot a l’hora de mantenir i reivindicar aquelles petites coses que han format part de la nostra existència. Dijous de matinada se’m va ocórrer penjar un article parlant de la planxa de l’antic Viena del carrer Llovera. Sí, la planxa de ferro on es cuinaven frankfurts, hamburgueses i talls de bacon entre d’altres. En qualsevol lloc del món aquest article (en el supòsit que algú l’hagués escrit perquè segurament ningú ha parat atenció a un detall com aquest) hauria passat absolutament desapercebut. Però vet aquí allò que fa de Reus un lloc insòlit: l’article va ser ahir el més llegit en el rànquing que wordpress fa dels blogs catalans. I al meu mur del facebook va recollir (en el moment d’escriure aquestes línies) més de 230 m’agrada, va ser compartit 60 vegades i va provocar 52 comentaris. Una autèntica bestiesa per un escrit publicat en un blog estrictament local.

Insisteixo, estem parlant d’un article dedicat a la planxa de la cuina de l’antic Viena del carrer Llovera. Si un tema com aquest provoca una reacció com la descrita, atenent el component nostàlgic que té per la gent de la ciutat, què no pot passar a Reus quan es toquen temes tan sensibles i d’alt valor identitari com el nom o l’escut del primer equip de futbol. Reus és diferent, molt diferent. I que per molt de temps puguem continuar mantenint aquesta singularitat excepcional.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La planxa del Viena sempre al cor

  1. orangequeen ha dit:

    Reus, is different!!🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s