Adéu al Joan Joier

joan-joier

Aquest dilluns al matí la gran família dels Xiquets de Reus acomiadarà  a un dels seus històrics, el Joan Branchat, que moria aquest cap de setmana als 65 anys d’edat.

Entre els amics, coneguts i saludats del meu Món de Reus, al Joan l’hauria d’incloure en aquesta última categoria. Me’l va presentar el Santi Suárez-Baldrís fa només 18 anys quan en els inicis de Canal Reus tombàvem junts per tot arreu, amb la càmera i un micròfon, enregistrant a un bé de Déu de conciutadans sent fidels a l’eslògan de la incipient televisió local, el del Mira’t, que s’ha mantingut inalterable fins els nostres dies. En aquella presentació el Santi, amb la seu somriure de sèrie, li va demanar al Joan que m’expliqués la seva teoria fàl·lica dels castells. I d’aleshores ençà que no vaig oblidar aquesta curiosa hipòtesi ni al seu difusor. Per això  sempre que me’l trobava pel mig de Reus, el saludava amb un somrís sincer, el que dediques a totes aquelles persones que saps que han vingut al món per fer feliç a la gent amb el seu enginy tan divertit. Així de fàcil i de difícil alhora. No n’hi ha gaires com ell.

La desaparició del Joan Joier -com se’l coneixia a la colla on s’ha mantingut l’hàbit tan saludable de posar renoms als seus integrants- ha provocat una onada de sentiment entre els de la camisa avellana que molts han volgut compartir al mur del seu facebook. “Quantes cleques, quantes complicitats, quantes animalades comentades en petit comitè, en petits grupets (majoritàriament de noies) a la sala d’assaig, entre castell i castell” escrivia el Jordi Guarque. Sempre recordaré aquelles partides al futbolí de la colla i amb aquells crits, aquelles benvingudes a les persones que entraven al local per primer cop, la teoria fàl·lica dels castells que aprenien totes les noies que no s’escandalitzaven quan començaven a la colla” evocava el Jordi Brunet.

L’Ernest Benach penjava una imatge amb una de les construccions històriques dels Xiquets al concurs del castells de Tarragona. “I aquell dia, aquell dia esperat, el cul se’ns va fer Pepsi-Cola. Te’n recordes Joan? Com t’enyorarem.” Per cert, imprescindible la lectura de l’escrit que ha penjat també al seu facebook dedicat a la seva memòria. El Marc Ferran reproduïa alguns motets tan provocadors com ocurrents molt propis del Joan. I l’actual cap de colla, l’Oriol Ciurana, apuntava: La teoria fàl·lica portava manilles??? doncs observa allà on siguis perquè les hi posarem!”.

Però la imatge d’aquest adéu sentit i emotiu al company de colla, ens l’ha regalat el Quim Vilafranca amb el muntatge que he posat al començament de l’article. El Joan Joier a la pinya, mirant amunt, cap dalt. Una autèntica metàfora del que ha fet la seva colla en aquests anys de creixement extraordinari que sembla no tenir sostre. El millor homenatge per un casteller inoblidable. Per ell i per la seva gent el meu record entranyable.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s