Vermut Arena i olè!

El Ramon Folch ballant sevillanes al Pizjuán

El Ramon Folch ballant sevillanes al Pizjuán

Això que el Reus Deportiu jugui en divendres i guanyi és #Aspactaculà, perquè et permet afrontar el cap de setmana amb un somriure d’orella a orella. Divendres a la nit, a casa, vam fer festa grossa quan  elJorge Díaz feia un genial Juan Palomo. Així ho va piular el cap d’esports de Canal Reus, l’Adrià Morte, després de veure com l’uruguaià s’internava a l’área, li feien penal i ell mateix el transformava.  A la ràdio els de la Nova van embogir, amb un Jordi Garcia desfermat cantant el gol, amb el Marc Busquets llençant a l’aire la txapela Txuri Urdin i el Jordi Benavent destapant l’ampolla de Plim.  Allò va ser apoteòsic.

De fet els de l’emissora de la plaça Prim van tenir temps de tot: de cantar victòria i també de plantejar en antena un altre dels debats que s’ha generat durant els últims dies entre la parròquia roig-i-negra. Un debat, en aquest cas, menys virulent que els que l’han precedit ja que fa referència al nom que hauria de tenir el terreny de joc atenent que s’ha convertit en un escenari màgic. El Camp municipal o Camp Nou –denominació que va rebre quan el van inaugurar fa només 40 anys- no té gaire pedigrí per jugar a la lliga de futbol professional, i d’aquí la inquietud dels aficionats per dir-hi la seva al voltant d’un tema transcendent, especialment per hiperventilats  amb les coses del Reus Deportiu com ara jo.

A propòsit d’aquesta qüestió un servidor va suggerir, via twitter, el Plim Arena. S’ho imaginen al Carrussel radiofònic cantant “Gooooool en el Plim Arena”!!!!! O el Matías Prats a Antena 3 comentant: “La victoria de los reusenses en el Plim Arena, un escenario lleno de fantasia… de frutas, naturalmente” jugant amb l’eslògan de l’històric refresc de cal Gili. Seria antològic. Però el Jordi Garcia va deixar anar una altra proposta que em va seduir només escoltar-la: el Vermut Arena. D’immediat vaig imaginar-me el titular a la pàgina 50 (com a molt!) del Mundo Deportivo: “El Reus desplegó un futbol embriagador en el Vermut Arena” , o quan li toqués disputar els seus partits a les 12 del migdia per satisfer als televidents xinesos podríen apostar per un  suggerent “Aperitivo mágico en el Vermut Arena”. Vaja, els titulars no se’ns acabaríen jugant amb el cèlebre beuratge.

En qualsevol cas, i més enllà de passar l’estona amb el nomenclàtor esportiu, cal deixar clar que aquest debat del nom del camp és estèril. Perquè el recinte és municipal. I l’Ajuntament té l’última paraula a l’hora de canviar-li el nom. I si deixés fer al club, l’última paraula –i la primera també- la tindria el totpoderós màxim accionista que ja ens té acostumats a fer i desfer. Per tant val més que continuem pendents del que és realment important, la històrica marxa d’un equip on els seus jugadors van camí d’esdevenir estrelles del firmament roig-i-negre.

Que li preguntin al Ramon Folch, el jugador més tematitzat en els desplaçaments del Deportiu. Recorden el dia que el vam veure tornar de Mallorca carregat d’ensaïmades fins a les orelles? Doncs divendres, sobre el verd tapís del Sanchez Pijuán, el vam veure ballant sevillanes. La foto que penjava al facebook l’inefable Xavi Guix és determinant. Ja ho deien els del Rio: El Folch tiene un color especial. O no era ben bé així…?

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s