I costa tant ser feliç…

2017-1

Fins el proper 5 de gener tenim l’opció de votar als Imprescindibles d’aquest 2016 que ens proposa, per tercer any consecutiu, Canal Reus Televisió amb el patrocini dels imprescindibles Vermuts Miró. En total són 10 candidats que serveixen per posar novament en valor el capital humà d’aquesta ciutat ja que tots ells -a títol individual o bé sumant en benefici de les entitats a les que representen- han ajudat a fer del Món de Reus un espai privilegiat en la generació d’inicitives pròpies d’una societat lliure, responsable i compromesa com la nostra.

Una de les novetats d’aquesta edició és que els videos de presentació dels candidats –magníficament elaborats per l’enfant terrible de Canal Reus, el Marc Andreu- s’acompanyen del testimoni d’alguna persona que els coneix bé. Sense anar més lluny, la imprescindible ceramista Neus Segrià va considerar que jo mateix podia dir quatre paraules sobre la seva faceta artística que, en cap cas, no es pot destriar de la seva immensa qualitat humana. I així ha estat com he tingut el goig de destacar com d’important és la Neus i el seu immens somriure per una ciutat com la nostra.

Però allà on vull anara a parar és a una de les reflexions de la Neus que es sincera davant la càmera per demostrar-nos que la vida, que és meravellosa, de vegades també ens posa a prova amb situacions certament ingrates. I ella, com tothom, també ha viscut aquesta mena de circumstàncies complicades que et fan dubtar de tot i –potser- de tothom. En el seu cas, però, el fang, aquesta matèria primera amb la que crea obres excepcionals, ha estat el millor bàlsam per superar tots els tràngols i aferrar-se a les coses bones que té la vida.

“Quan fas una cosa que t’agrada molt, t’hi entregues. I no et recordes de res. I no pateixes. I ets feliç. I costat tant de ser feliç!” explica la Segrià en el vídeo. I quanta raó té. Ser feliç és molt difícil perquè la vida  no ens ho posa pas fàcil. I per això hem de saber aprofitar aquells moments i aquelles coses que ens poden ajudar a tirar endavant. Per la Neus és el fang. Per mi és aquest blog. En un any complicat i en un Nadal de tantes cadires buides a casa (parafrasejant el títol i el contingut del magnífic article de l’Antoni Bassas al Diari Ara) la cita diària amb tots vosaltres, els fidels seguidors d’aquest blog –per mi, autèntics imprescindibles-, és un dels millors estímuls per continuar sent feliç. Que el 2017 puguem continuar compartint aquest exercici tan plaent al voltant d’un món que és –com cantava Louis Amstrong– meravellòs.

Ens retrobem l’any vinent.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s