En l’adéu de Mossèn Pere Llagostera

15965239_1438856136134352_4928139984875819130_n

Mossèn Pere Llagostera

No fa gaires dies vam rebre la visita a casa dels membres del jurat del concurs de pessebres de la Congregació Mariana. Aquesta convocatòria és un dels petits miracles del Món de Reus que enguany celebra l’edició número 88 amb més d’un centenar d’entusiastes participants. Tots ells, del primer fins a l’últim, rebran el seu guardó durant la gala de lliurament de premis que es farà al teatre del col·legi La Salle el proper dissabte 21 de gener. Una gala que constitueix una de les festes més entranyables i generoses que es poden viure i veure al cap de l’any a la nostra ciutat.

El dia que el jurat va venir a casa, vaig preguntar per Mossèn Pere Llagostera, el director de la Congregació.  I la prefecte de la Mariana, l’Ester Pere, ja em va comentar que estava molt justet de salut. Ahir a la nit els pitjors presagis es van confirmar. La mateixa Congregació anunciava, al seu facebook, el traspàs del religiós reusenc. “Ha estat el director més proper, entusiasta i encoratjador que hem tingut des del Dr. Josep Ricart, el nostre fundador i primer director” destacava el comunicat, recordant el seu compromís incondicional amb la ciutat que va articular, per exemple, “des del seu càrrec a l’Arquebisbat de Tarragona on va ser decisiu per aconseguir estudis superiors per Reus”.

I es que Mossèn Pere Llagostera, en la seva condició de devot fervent, també va creure sempre en la seva ciutat. El Carles Ivan Borràs, l’autèntica veu de Reus, destacava a facebook la seva estreta vinculació amb la Reial Congregació de la Puríssima Sang, recordant que de petit fou cantaire sota les ordres del mític mestre Mateu acompanyant al Sant Crist amb la interpretació del Vexila Regis. “Dubto que hagi conegut persona més devota pel Sant Crist que ell i no era difícil veure’l pregant a soles en la seva companyia” destacava el petit dels Borràs.

He deixat pel final una de les anècdotes més curioses de la trajectòria vital de Mossèn Llagostera. Em refereixo al seu  passat professional  al Banc de Bilbao. De fet va deixar la seva feina a l’entitat financera per abraçar la fe com a clergue. Ell mateix m’havia explicat, amb molta gràcia, la reacció d’alguns conciutadans al veure, amb enorme sorpresa, com els hi donava la comunió la persona que, anys enrere, els hi havia obert una compte corrent a l’oficina de la plaça Prim. Havia canviat la corbata pel clergyman. Però el que no havia canviat era la passió que sentia per la seva ciutat. Una passió per a alguns exagerada i per a altres viva mostra d’un sentiment que encara és present al Món de Reus i que ens atorga tanta singularitat.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s