El geriàtric i els fantasmes de la Sala X

La façana del Reus Palace (Alfredo González/Diari de Tarragona)

La façana del Reus Palace (Alfredo González/Diari de Tarragona)

Teòricament el fet de fer-se gran i sumar anys al marcador particular hauria de servir per relativitzar la nostra capacitat de sorpresa davant dels canvis fulgurants que observem en tots els ordres de la nostra existència. Però a la pràctica al Món de Reus això és ben bé impossible atenent la singularitat d’una ciutat que, precisament, no deixarà mai de sorprendre’ns. Per exemple, si fa només cinc anys algú ens arriba a dir que en un futur proper a la balconada de la històrica Merceria Sardà hi hauria dues vaques traient el cap i una tercera, a peu del carrer Monterols, saludant al personal al costat d’una botiga on despatxarien a tothora patates fregides, hauríem pensat que el nostre interlocutor s’havia begut l’enteniment. Però aquest 2017 l’escena relatada ja forma part de la nostra quotidianitat.

Per això aquesta passada nit he hagut de prendre’m un Trankimazin per agafar el son just després de llegir una notícia que m’ha deixat distret. L’avançava en la seva edició digital el Diari de Tarragona en una exclusiva signada per l’intrèpid repòrter Gras III: “El Cine Reus Palace será una residencia para la tercera edad”. Precisament fa només uns dies llegia el sensacional article “Palace Experiencie” que el periodista-explorador, el Marc Busquets, publicava al Reus Digital. Un article que em va retornar a la meva infantesa. Un servidor, de petit, anava a l’encantador Monterrosa i també al tronat cinema Avenida. Per això, quan van obrir el Palace em va semblar que allò era Amèrica. “¡El complejo cinematográfico más grande de Europa!” es podia llegir a la façana de l’edifici amb una cartellera farcida d’estrenes per omplir aquell recinte multisales on podies escoltar, simultàniament, fins a dues o tres pel·lícules com tan bé retratava el Busquets en el seu article. El qui fou company meu a Ràdio Reus, l’inoblidable Joan Ramon Mestre, va dedicar bona part de la seva vida professional al Reus Palace i també a l’històric cinema Cosmos que il·luminava el carrer Vapor Nou on ara hi ha la facultat de Medicina. El Joan Ramon explicava multitud d’anècdotes d’aquest cinema que durant els últims 40 anys ha projectat els somnis dels reusencs amb els anuncis de Movirecord i el so Dolby Sorrund que traspassava parets. Quants records.

Doncs bé, després de viure aquest viatge al passat amb nostàlgia i haver promès als Baiges petits viure ben aviat una aventura cinematogràfica única al Palace, resulta que ara volen enderrocar el cinema i fer-hi un geriàtric. Al llegir la notícia del Gras III, vaig pensar d’immediat en la cèlebre cançó del Joan Manuel Serrat, Los fantasmas del Roxy. El noi del Poble sec va dedicar aquest tema al vell cinema de la Plaça Lesseps, a Barcelona, que Núñez y Navarro va enderrocar per construir-hi una oficina del Banc Central. A partir d’aquesta evidència, Serrat relata com pel banc es produeixen aparicions fantasmagòriques de velles glòries del cinema:

Cuentan que al ver a Clark Gable en persona
en la cola de la ventanilla dos
con su sonrisa ladeada y socarrona,
una cajera se desparramó.
Y que un oficial de primera, interino,
sorprendió al mismísimo Glenn Ford,
en el despacho del interventor,
abofeteando a una rubia platino.

Així doncs, s’imaginen què pot arribar a passar al Reus Palace quan hagin construït el nou geriàtric? Ves que no es trobin al Harrisson Ford corrent pels passadissos amb el Chevaka, al Richard Gere ballant al menjador un foxtrot amb la Jennifer López, o a un dinosaure del Jurassic Park a la cuina cruspint-se un pa de pagès del Panarra Volador.

Ara bé, jugant amb la màgia de la cançó del Serrat, el que em costa més imaginar és que pot passar amb les habitacions del geriàtric que es construeixin a l’espai que ocupava l’antiga Sala X del Reus Palace, a l’accés de la Riera d’Aragó. Com també s’hi apareguin fantasmes cinematogràfics, les viagres aniran a dojo. Jo ja m’ho crec tot.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s