El somriure del President

llastarri

Aquesta ha estat una setmana de somriures al Món de Reus. I no parlo únicament dels que van repartir dimarts passat diversos polítics i algun periodista estrella a la concorreguda inauguració de la nova seu de la tresoreria de la Seguretat Social a Reus. Una col·lecció de rialles generoses que hem pogut veure àmpliament documentada a la xarxa. Em refereixo, més concretament, al somriure d’alguns conveïns que han celebrat, amb pocs dies de diferència, els seus aniversaris rodons.

És el cas, per exemple, de l’Antonio Zaragoza Mercader –el mític Anzame- que ha complert vuitanta anys. El gran Zaragoza se’ns fa gran. Però ell continua donant guerra amb la seva infatigable recerca i difusió de les coses del Reus d’abans. Per cert, impagable com descriu al facebook l’escola on va estudiar, l’històric Palau de Cultura, que presenta com el seu “col·legit”, escrit així, en genuí parlar de Reus. Un altre que també ha fet anys aquests dies és l’Ariel Santamaría, el rei dels Juntxis Ganxets, que dimarts arribava al mig segle de vida. Com diria el Tricaz, l’enfant terrible s’està convertint en un vell malvat o, més ben dit, en un vell roquer dels que no moren mai, perquè a l’Ariel li queda corda per estona.

I entre l’aniversari del Zaragoza i el del del Santamaría, dimarts el president del CF Reus Deportiu, el Xavier Llastarri, també bufava les espelmes en un any que no oblidarà fàcilment. Com era d’esperar li van ploure les felicitacions al facebook on la seva filla Núria va penjar una foto del seu pare amb un somriure espatarrant. Sembla l’anunci d’un dentrífic. Realment #Aspactaculà.

I el més bo del cas és que la rialla desbordant no correspon a cap transcendent partit de futbol ni a la celebració de l’ascens del Reus a segona A. El somriure exultant de Llastarri és del dia que va encendre la Tronada per Festa Major. Això demostra, una vegada més, que pels de Reus –encara que, en el seu cas, tingui el cor dividit amb Cornudella- l’espetec dels mascles és més entusiàstic que un golàs per l’escaire del Macauley Chrisantus, el davanter roig-i-negre que fa dies que no té el dia. Només resta desitjar que per molts anys puguem somriure veient com celebren l’aniversari d’aquests il·lustres conciutadans. I que la rialla del Llastarri es reprodueixi diumenge a l’acabar el partit contra l’Almería. Seria un molt bon símptoma esportiu.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El somriure del President

  1. Antonio Zaragoza Mercade ha dit:

    El sants, tot tenen vuitada, pero com que no soc sant, ,tinc despiste, poc ma podia esperar la felicitacio en el MON DE REUS,Gracias Josep . Perdona per la meva reaccio, inesperada, per no donarmen conta. Sabs qu sempre et tinc en el meu llibre de “,missas” i dit sigui nde passada, et considero IMPRESCINDIBLE per la tebva hiperactovitat reusenca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s