Els Imprescindibles Imprescindibles

Un dels números dels Imprescindibles amb el Jaume Vich acompanyat de l'Elisabeth Taylor i la Rita Hayworth (Bartolomé Pluma / Facebook)

Un dels números dels Imprescindibles amb el Jaume Vich acompanyat de l’Elisabeth Taylor i la Rita Hayworth (Bartolomé Pluma /Facebook)

L’amable lector pensarà que el sempre capritxós teclat de l’ordinador m’ha jugat una mala passada al repetir dues vegades el mot Imprescindibles que encapçala l’article d’avui. I no és pas això. La volguda redundància és el millor resum de la gala del mateix nom que dissabte ens van oferir, al Teatre Fortuny, aquest binomi extraordinari que formen Vermuts Miró i Canal Reus TV. Una gala que, per un reusmaníac com un servidor, es converteix en l’autèntica demostració del perquè aquesta ciutat ens té el cor robat: la capacitat de la seva gent de fer coses senzillament extraordinàries.

La festa dels Imprescindibles, que amb poc temps s’ha convertit en un clàssic del Món de Reus -com bé apuntava ahir el Jordi Salvadó en el seu article La memòria dels Ganxets al Reus Diari-, va tenir tots els ingredients de les grans ocasions. Un presentador enorme, el Xavier Graset, que d’entrada va sortir amb la Sílvia Sagalà, la locutora de veu portentosa. Pels fidels seguidors de la tele local, la Sílvia s’ha convertit en un referent i, més enllà de la seva innegable solvència davant les càmeres, s’ha de destacar la gran fiabilitat que ofereix dalt de l’escenari presentant tota mena d’actes.

Després de la Sagalà, vestida amb un esplèndid vestit vermell, Graset es va fer acompanyar de la resta de professionals de la nostra televisió que van sorprendre als espectadors demostrant les seves habilitats més enllà de l’estricta activitat professional que desenvolupen. A l’Adrià Morte el vam perpetuar com el periodista-equilibrista després de posar-se quatre cadires a la barbeta en un número sorprenent que es podria incloure en la programació del proper Trapezi. El Jonathan Soriano -presentat per l’enginyós duet meravelles format pel Marc Andreu i el Fran Ramírez- ens va deixar bocabadats amb un solo de bateria que va rubricar acompanyant a la banda de l’Albert Galcerà i la seva lliga de músics extraordinaris. I capítol a banda mereix el Jaume Vich, l’home més envejat de la nit per segon any consecutiu. Si en la gala anterior ja va ens va fer dentetes amb un número de ball antològic amb l’encisadora Elisabeth López, dissabte va trencar tots els registres fent-se acompanyar novament de l’Eli –flamant fitxatge de la factoria televisiva del Josep Cuní- i de la seva actual col·lega d’informatius, l’Ariadna Escoda, que amb aquella magnífica cabellera pèl-roja, movent-se sinuosament per l’escenari, em va semblar la reencarnació de la Rita Hayworth.

La gala també va servir per homenatjar al gestor de Cal Massó, l’Isaac Albesa, que va rebre l’EtiquetaNegra que atorga Vermuts Miró. Un premi merescudíssim per un periodista capaç de moure i remoure la programació cultural convertint Cal Massó en un viver d’activitat, tot apostant per nous formats com el Festival Accents o el Mar de Jazz de Cambrils. Albesa va rebre el premi de mans de Les Artistes Locals que ens van demostrar que al Món de Reus els àngels vesteixen de negre. Tampoc hi van faltar els del Bravium amb un divertidíssima i enginyosa recreació del Mercat al Mercadal on va excel·lir el Jordi Boronat fent de guàrdia municipal amb la carota de l’Shrek. El gag el vaig trobar sensacional. Al bon jan del Jorbor li van dir que havia de fer el paper del responsable de la policia local, el flegmàtic regidor, el Joaquim Enrech. I ell ho va entendre malament disfressant-se d’Shrek. Va ser aspactaculà. I mai tan ben dit en el cas que ens ocupa.

A nivell musical destacar les interpretacions de la grandíssima Ruth Enguita amb una excel·lent versió de Walking on Sunshine, i també l’espetec final que van protagonitzar, repartits per tot el teatre, un centenar de músics de bandes de ciutat i comarca interpretant el Seven Nation Army del grup White Stripes i que versionen, tot sovint, alguns incondicionals del Reus Deportiu al camp municipal. Per acabar amb les varietés, subratllar la sobtada actuació del dibuixant Pere Prats Sobrepere que va provocar una sonora riallada amb la seva espontània irrupció a l’escenari provocada pels incorregibles Andreu i Ramírez.

I he deixat pel final als autèntics Imprescindibles de la nit que van rebre el reconeixement en aquesta nit màgica: Els bombers de Reus (finalment, guanyadors de la votació popular), la pedagoga Àngels Ollé, la ceramista Neus Segrià, el Bravium Teatre, Carrutxa, el Misteri de la Selva, el CF Reus Deportiu, el Club Esportiu Alba, Meteoprades i el Reus Deportiu de Rugbi Femení. Precisament l’únic però que m’atreveixo a posar a la gala és que hauria estat bé donar més protagonisme a aquests imprescindibles, fent-los parlar o senzillament projectant aquestes càpsules -per cert, magnífiques- creades pel Marc Andreu i que hem pogut veure durant aquests dies a la xarxa. En una gala tan àgil, que fins i tot a molts se’ns fa fer curta, no hauria pas estat excessiu allargar-la uns minuts més amb aquest afegit necessari. Insisteixo, és només un suggeriment amb voluntat de seguir convertint aquesta gala en la gran festa d’homenatge als qui realment fan ciutat: la seva gent. I així es va demostrar amb el memorial que va servir per recordar alguns dels conciutadans que ens han deixat durant el darrer any i que va esdevenir un dels moments més emotius de la nit.

Que per molts anys aquesta societat fabulosa que formen Canal Reus i Vermuts Miró puguin regalar-nos una festa com la de dissabte que serveix per pujar l’autoestima de tots els que tenim la sort de pertànyer al Món de Reus.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s