El Romero i els invents del TBO

El Mem d’Internet del Jordi Romero i l’insòlit arbre-canonada del Món de Reus

Aquests dies de fred intens ha fet fortuna a les xarxes això que se’n diu un mem d’internet, la imatge que es popularitza a través de la xarxa en forma d’enllaços, publicitat o correus electrònics, de manera que adquireix un caràcter viral que es dóna a conèixer a tot el món (de Reus) en poques hores. Doncs bé, el mem en qüestió  el va  crear el gran Jordi Romero que combina, a parts iguals, la simplicitat amb la genialitat del concepte. En aquesta ocasió, i davant de les notícies apocalíptiques al voltant del descens de les temperatures, el nostre dissenyador va imaginar una plaça del Prim gairebé desèrtica amb un únic vianant: un pingüí que passeja tranquil·lament per davant de l’estàtua eqüestre del general.

El Jordi va penjar el mem al seu mur de facebook que s’ha convertit en un dels finestrals més imaginatius i ocurrents que hom  pot trobar a la xarxa. I a partir d’aquí va començar el seu camí fins a l’infinit i més enllà –com diria el Buzz Lightyear- aconseguint l’atenció del Diari de Tarragona en el seu confidencial de dimecres. El rotatiu destacava l’originalitat de la proposta i s’atrevia a suggerir l’origen de l’au marina: podia tractar-se de la bèstia que van segrestar, per Nadal, a la pista de gel de la Llibertat i de la que mai més n’hem sabut res.

Més enllà de la identitat del pingüí, val la pena posar en valor l’enginy del dissenyador a qui cal atribuir tot el mèrit de la idea. Per tant, al Romero el que és del Romero. I agrair-li que cada matí, en obrir l’apassionant xarxa del senyor Zuckerberg, ens provoqui un reconfortant somriure amb el seu enginy inesgotable.

Però parlant de mems d’internet, un dels genis de la Gata Borda, l’Antoni Veciana, ens sorprenia, també al facebook, amb una imatge captada al Tomb de Ravals on es pot veure un dels arbres d’aquest vial sorprenentment lligat a una canonada exterior amb la cinta de precinte de la guàrdia urbana. Realment sembla un mem amb un doble sentit que ben bé no encerto a endevinar. Potser un jardiner decidit va considerar que a l’arbre li faltava ferro per garantir el seu correcte creixement? O la guàrdia urbana va immobilitzar el tronc per un possible desacatament a l’autoritat? O es tracta d’una acció d’art contemporani que forma part de la programació de la capitalitat de la cultura catalana? O el Peyu de l’APM havia de venir per Reus a fer un dels seus #Oletu?

Com acostuma a passar en aquests casos la resposta deu ser molt més senzilla: l’arbre va caure i el van lligar amb el primer que van trobar per evitar ensopegades inoportunes esperant l’arribada de les sempre diligents brigades municipals de l’Hipòlit Monseny. En tot cas, i mentre el comú del poble elabora tota mena de conjectures sobre el perquè del relligat arborícola, a un servidor l’anècdota li ha recordat un d’aquells inoblidables invents del professor Franz de Copenhague al mític TBO, el de l’arbre-canonada. Del professor d’origen danès se’n va fer una adaptació quan, de manera puntual, aquesta publicació es va publicar en català. Saben com li van dir els guionistes al savi inventor? Professor Rius de Reus. Potser ara s’entenen moltes de les coses de TBO que passen, cada dia, en aquest racó de món en el que ens ha tocat viure.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s