El Juanjo Giménez i el Daniel Villanueva en la presentació de Timecode a Reus (Adrià Vázquez /Reus Digital)
Per bé que oficialment l’acte inaugural de la Capital Catalana de la Cultura no es farà fins dissabte al Món de Reus, es pot dir que a la pràctica la festa va començar ahir dimarts amb una inesperada tronada cinematogràfica que passarà a la història de la ciutat. El colossal espetec es va produir a quarts de tres de la tarda en un edifici del carrer Sant Francesc (que ben aviat serà el carrer dels Òscars) on hi ha la seu de l’ECIR, l’Escola de Cinema de Reus. En aquest immoble es va generar una sensacional onada expansiva de joia i alegria al voltant d’aquest conveí que, gràcies a la seva infinita inspiració i tenacitat, ha dibuixat un triangle virtuós entre Reus, Cannes i Hollywood.
Com bé haurà endevinat l’amable lector em refereixo al Daniel Villanueva, el director de l’ECIR, que ahir va confirmar el seu viatge fantàstic a la catifa vermella de Hollywood gràcies a la nominació als Òscars del curt Timecode del Juanjo Giménez que ell mateix ha produït. Si la capital de la cultura catalana ha de servir per posicionar Reus com un indret privilegiat en la generació d’inquietuts artístiques de tota mena, un èxit com el del Daniel és una de les millors targetes de presentació per vendre la ciutat arreu del món.
El que també ha estat sensacional és el guió gairebé cinematogràfic que el nominat ens ha venut durant aquests últims dies a facebook. Inspirant-se en una d’aquestes pel·lícules d’intriga al més pur estil Hitchcock, ens ha transmès les seves sensacions marcades pel suspens i l’emoció. “A tan sólo 4 días de conocer si Timecode consigue una de las 5 nominaciones a los Oscars, no voy a negar que estoy algo nerviosillo (…) Las predicciones de las nominaciones de los Oscars, según la revista Variety… Qué bonito, a la par que histórico, sería que los dos cortometrajes españoles estuviesen nominados. Voy a soñar un poquito…” ens deia divendres passat, mentre dilluns ens descobria les seves al·lucinacions en forma d’estatueta: “Veo Oscars por todos lados… Xd” acompanyant el comentari amb la foto que poden veure al final de l’article. “Hoy es el gran día: cruzemos los dedos!” publicava ahir al matí a primera hora just abans de confirmar-se la nominació que ell mateix subratllava amb aquesta frase: “Gracias a todos! Esto es HISTÓRICO!!!!!!”. I a partir d’aquí es van succeir multitud de felicitacions que, llegint-les, ens descobreixen que més enllà dels mèrits professionals del Daniel, hi ha també una riuada d’afecte vers la persona que sempre regala, a tothom i a tothora, el seu immens somriure.
D’aquest Daniel tenaç, infatigable, ja en vaig parlar en aquest mateix blog quan Time Code va guanyar la Palma d’Or. Però avui, amb els Òscars a l’horitzó, em ve de gust destacar la curiosa coincidència en el temps d’aquesta nominació i el rebombori que hem viscut aquests últims dies al Món de Reus al voltant dels cinemes. No fa gaire ell mateix lamentava, a facebook, el tancament del Reus Palace, perquè de ben segur en la configuració de la persona i, especialment, del cineasta aquest cinema hi ha jugat un paper important.
Per això, si al final el multisales del carrer Batán no tanqués, proposaria canviar-li nom i denominar-lo Cinema Villanueva Palace en honor al nostre insigne cineasta. Pot semblar una anada de l’olla però és el que té deixar volar la imaginació. Un exercici, per cert, molt cinematogràfic. Que li preguntin al mateix Daniel.
Les al·lucinacions en forma d’Òscar del Daniel Villanueva
El Món de Reus 