Reus és Islàndia

 

el-fito-i-la-fina

El Fito i la Fina als estudis de RAC 1

Una de les agradables sorpreses de la graella radiofònica d’aquesta temporada al nostre país, ha estat la irrupció de l’Islàndia, el programa de tarda-vespre que presenta l’Albert Om a RAC 1. El periodista osonenc ha estat capaç de seduir a l’audiència amb una proposta que és ràdio en estat pur. Tot el protagonisme el tenen els oients, els seus sentiments i les seves emocions, les seves històries quotidianes que sovint són extraordinàries. I tot esquitxat amb espais ancestrals, com el del Disc Dedicat, que a les emissores convencionals semblava mort i enterrat.

Avui dia la ràdio és soroll, crits, baralles. Hi ajuden aquestes tertúlies repetitives, que no s’acaben mai, i on sempre escoltes a la mateixa gent. I també cansa aquesta obsessió pel futbol i els futbolistes en converses inacabables que aporten ben poca cosa a l’oient. Per això, enmig d’aquesta graella gairebé calcada a totes les emissores, el programa de l’Om se’ns presenta com una alenada d’aire fresc gràcies al fet -tan fàcil i difícil alhora- de redescobrir la ràdio de tota la vida.

Això ho explico perquè ahir Reus va ser Islàndia. O Islàndia va ser Reus. En aquest cas l’ordre dels factors no altera el producte. Resulta que l’Albert Om, l’home de la ràdio càlida, va decidir convidar al Fito Luri, l’home dels planetes càlids. Curiosa coincidència. L’objectiu, afavorir el retrobament entre el cantautor de Cassiopea i la Fina Pey, la infermera que el va atendre a l’UCI de Bellvitge. El Fito ens ho va explicar el dia de la presentació del disc al Museu del Vermut: la cançó Habitació 21 està dedicada a la professional que el va cuidar en el pitjor tràngol de la seva vida. Una cançó delicadíssima, on ens parla d’aquesta “senyoreta Esperança que t’abraça amb la veu” de la qual el Fito només en sabia el nom i que s’havia jubilat feia un parell d’anys. Vaig entendre perfectament el perquè d’aquest sentiment. Jo mateix no he oblidat mai l’escalf, la companyia i l’afecte de les infermeres d’oncologia del meu hospital, el Sant Joan de Reus.

La cerca va ser possible gràcies a l’Esteve Giralt, el corresponsal de RAC 1 a casa nostra, l’home que va deixar la dolçor de Mollet del Vallès per l’amor que va trobar als peus de les Muntanyes de Prades. Va ser ell qui va alertar a la companya radiofònica de l’Albert Om, l’encantadora Maria Xinxó, d’aquesta autèntica història islandesa, plena de bells sentiments. I la Xinxó, diligent i eficaç, es va encarregar de trobar a la Fina per afavorir aquest retrobament amb el Fito.

He recuperat el podcast del programa ja que no el vaig poder escoltar en directe. I és una autèntica delícia. Ràdio en estat pur. La Fina i el Fito abraçant-se amb la veu amb uns somriures que se’ns representen plens d’afecte i d’emoció. Sentint-la a ella no m’estranya que el Fito no l’hagi oblidat mai. Quanta dolçor, quanta tendresa. Sempre dic que la veu és, realment, el mirall de l’ànima. I la veu de la senyoreta Esperança és una meravella.

Creguin-me. Una paraula d’aquesta conversa val més que mil imatges. La força d’un sentiment, la del pacient vers la seva infermera. I la força de la ràdio autèntica. Com diria aquell, que n’aprenguin les altres emissores: menys polítics i futbolistes, i més Fitos i Fines. Són aquests els autèntics herois quotidians que hauríem de posar en valor en tot moment. M’ho comentava el bon jan del Juanlu González, l’intrèpid Geganter-Ferroviari del Món de Reus: “Tots tenim una Fina a les nostres vides. Jo també vaig trobar-la a l’Uci poc abans de la mort de la mare. I tot i que la meva història, dissortadament, va acabar malament, sempre la recordaré amb afecte.”

Ara només cal tancar el cercle el dia del concert de presentació del disc amb la Fina asseguda entre el públic i el Fito dedicant-li la cançó. Serà el proper diumenge 12 de febrer al Teatre Bartrina de Reus… o d’Islàndia, com vostès vulguin. Jo no m’ho perdo.

 

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s