El Santi Suárez, el Daniel Villanueva i el Toni Orensanz (i la seva corbata) a la nit dels Premis Gaudí (Foto D.Villanueva/Facebook)
Quin cap de setmana! Això no pot ser bo. Administrar tantes emocions en només dos dies de ben segur que té efectes secundaris. Però tenint en compte que la vida són quatre dies -i tres plou- és bo que aprofitem intensament aquestes jornades de vi i roses que ens regala el Món de Reus.
Dissabte en vam tenir una bona demostració. Gairebé a la mateixa hora que el Ganxet Pinxo, el David Querol, marcava l’empat contra el Mirandès a ritme de Reagetton, la ciutat esclatava en la gran festa de la capital de la cultura catalana. Al Fortuny, sota el mestratge del Francesc Cerro en la direcció de l’impecable acte institucional, el Conseller de Cultura, Santi Vila, ens regalava una frase per posar al capçal del llit: “Reus és una ciutat ferida pel llamp del geni”. I després, al Mercadal, el comú del poble gaudia de l’espectacle inaugural on van excel·lir els nostres elements festius. Per cert, els més malpensats van veure en el globus que va sobrevolar la plaça una metàfora de l’adéu del coordinador de la capitalitat que va marxar, precipitadament, a finals de l’any passat.
Però parlant de cultura, i de gent de casa, ahir diumenge el Bravium va acollir un concert extraordinari de la Cobla Reus Jove dirigit pel mestre Jordi León, una de les figures més importants del nostre país en el seu àmbit. De fet la Cobla s’ha convertit en un dels millors ambaixadors de Reus en el món de la sardana. I per això és bo que la ciutadania i les administracions estiguin al costat d’una formació que prestigia la capacitat dels seus músics de ser referència en aquest gènere. Per cert, magnífica la versió per a cobla del Ball de Galeres que va comptar amb l’acompanyament, a la percussió, del superb Gerard Pouget.
I parlant de talent creador, ahir en vam tenir una nova demostració als Premis Gaudí de cinema: l’Oriol Tarragó –pel so d’Un monstre em ve a veure– i el Daniel Villanueva –per Timecode– es van endur un Gaudí cap a casa. Molt emotiva la dedicatòria de l’Oriol a la seva mare. I el Villanueva que va preferir cedir tot el protagonisme als seus companys de direcció regalant, a l’auditori, el seu immens somriure. Llàstima que la festa no fos rodona, ja que el Santi Suárez i el Toni Orensanz es van quedar amb la mel als llavis amb el seu imprescindible documental Priorat. Van patir del mateix mal que el Xavier Trias, el polític: podríem dir que els va guanyar l’Ada Colau amb el documental Alcaldessa, inspirant en la seva figura. Per cert, divertidíssima la foto que em va fer arribar el Daniel al piscolabis de la gala amb el Santi Suárez i el Toni Orensanz. Capítol a banda mereix la corbata que portava el trobador de Falset i que, de ben segur, devia enlluernar a tot el Priorat. Per tancar el capítol dels Gaudí, destacar la veuassa de la reusenca Montse Llussà, encarregada, un any més, d’introduir cadascun dels nominats.
I acabem el resum del cap de setmana de la mateixa manera que hem començat: parlant de futbol. Perquè un de Reus, el Gerard Nus, va camí de fer història a la Copa d’Àfrica amb la selecció de Ghana que ahir es va classificar per les semifinals del campionat. Nus és el segon entrenador del combinat que dirigeix Avram Grant. I aquests dies ens està regalant imatges molt il·lustradores de com viu el torneig la seva selecció. Com el Gerard guanyi la Copa d’Àfrica, jo crec que la seva experiència té una pel·lícula, un curt o un documental. A Reus, amb tant de talent, segur que hi haurà algú per fer-lo.
El Món de Reus 