El Xiulet de l’Amorós

xavier-amoros

El Xavier Amorós a la Biblioteca del Centre de Lectura (www.escriptors.cat)

Per indicació de la meva amiga Ruth Troyano he tingut l’oportunitat de llegir el magnífic article del Jordi Llavina, publicat al Punt Avui, on relata la seva primera trobada amb el poeta Xavier Amoròs. Un article que podeu llegir en aquest enllaç. Per seguir la roda, avui al Món de Reus em ve de gust recuperar l’escrit que vaig dedicar “al xiulet de l’Amorós” ara fa un parell d’anys a la NW Revista de Reus. La mare ens va deixar l’any passat i ja he perdut la connexió amb aquell Món de Reus de casa dels pares on, entre d’altres, sempre seguia les evolucions de personatges extraordinaris com el Xavier. M’ha satisfet, llegint l’article del Llavina, saber que el poeta de les Amèriques continua en plenitud de facultats i, per tant, xiulant.

Sempre explico que jo sóc fill del passeig Prim. Vaig arribar al món a la Clínica Pont i al poc de néixer vaig anar a viure al 7è 1ª del número 40, a tocar de la plaça de la Pastoreta. En aquest pis m’hi vaig passar els primers trenta anys de la meva vida. Un immoble  que era com un Món de Reus en petitet. Hi vivien regidors, presidents d’entitats, directors d’escola, empresaris de soca antiga, botiguers d’establiments centenaris, algun viatjant popularíssim, el fundador d’un club històric, un metge amb consulta distingida, una vella glòria del Reus de les sis copes i fins i tot la néta de “l’urbano de la barba”. Aquell immoble, per tant, era una deliciosa reducció de la meva ciutat. I ves a saber si les pàgines viscudes en aquest entorn expliquen la meva fascinació per Reus i la seva gent.

Precisament avui em ve de gust referir-me a un dels meus veïns, tot just el que viu dalt de casa, l’escriptor Xavier Amorós. El nostre Ruben Darío (renom que li va adjudicar el comú del poble per ser el poeta de “Les Amèriques”) és un dels autors locals que presenta obra per Sant Jordi. En concret el recull de poemes inspirat en Pradell de la Teixeta editat sota el títol “Enyoro la terra”. L’obra servirà, també, per donar encara més relleu al seu nomenament com a fill adoptiu del poble dels seus avantpassats.

Hem de celebrar, per tant, que Amorós continuï en plenitud de facultats. És a dir, xiulant. I m’explicaré. Quan vaig a visitar a la meva mare un dels temes de conversa recurrent és el nostre il·lustre veí. I la pregunta és obligada: “Encara xiula l’Amorós?”. Perquè el seu xiulet forma part del paisatge sonor de la comunitat. No és un so virtuós ni estrident. Però el seu xiulet és la millor demostració que el nostre poeta nacional es troba en plenitud de facultats. Fins i tot la meva mare pateix quan fa dies que no el sent xiular. Per això quedem tranquils quan el sentim refilar pel cel obert o al replà de l’escala.

Curiosament Amorós va dedicar un article enginyós al seu propi xiulet al diari al Punt. “El que més lamentaria és que molestés algun veí tot i que les meves xiulades no tenen contundència perquè he perdut molta bufera” escrivia el poeta, reconeixent que l’emissió d’aquest so singular no sempre és sinònim d’un plàcid estat d’ànim ja que “de vegades estic, per dins, més negre que el carbó de coc i xiulo per culpa de l’automatisme.” Ja ho veuen. El xiulet com un mecanisme d’autodefensa, com antídot a la mala bava. “Puc estar absolutament contrariat i desolat i en canvi, simultàniament, per culpa de l’automàtic, tal vegada xiularé allò tan castís del “remena, nena”. Vés-ho a saber.” L’article és tot un tractat de les virtuts terapèutiques del xiulet. Només resta desitjar que per molts anys l’Amorós pugui continuar xiulant. Serà un bon senyal.

 

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s