LA LA VICH

2-2-2017-20-2-14-1

L’Emma Stone i el Ryan Gosling i el Jaume Vich i l’Elizabeth López. No hi ha tanta diferència, oi?

Un dels objectius d’aquest blog sempre ha estat posar en valor la feina dels mitjans de comunicació de casa nostra i, molt especialment, dels seus professionals. El Món de Reus necessita referenciar als seus periodistes com actors d’una realitat on són una pedra fonamental a l’hora de generar coneixement, debat i opinió. Per això sempre m’agrada citar-los i fer-los protagonistes a partir de la seva bona feina que redunda en benefici de tota la societat.

En aquesta línia avui em ve de gust referir-me al Jaume Vich, el Matías Prats de Canal Reus Televisió, que ahir anunciava al facebook el seu flamant fitxatge per 8Tv tancant una etapa de 6 anys a la tele local. No fa gaires dies va tenir l’atenció de comentar-m’ho personalment. Li havia sorgit l’oportunitat de fer el salt i era una oportunitat que no podia deixar escapar. Res a dir. Canal Reus sempre ha tingut aquesta voluntat de ser escola per afavorir el desenvolupament posterior dels seus periodistes en qualsevol de les vessants en les que excel·leixen.

M’imagino, però, el maldecap del seu director al conèixer el seu adéu. En pocs mesos el mitjà ha perdut als conductors dels seus informatius: l’Elizabeth López i al mateix Vich. En el primer cas la seva substituta, l’Ariadna Escoda, està responent amb solvència al desafiament. Però ara caldrà trobar el relleu del Jaume. I em pregunto com seran les proves de selecció. Ho dic perquè la López i el Vich seran recordats, més enllà de la seva innegable dedicació professional, per aquell cèlebre ball que van protagonitzar a l’escenari del Fortuny el novembre de 2015 a la gala dels Imprescindibles. Ben bé un La la Land a la reusenca.

No m’estranyaria, per tant, que en el tribunal de selecció, el director de l’emissora, el Sergi Vallhonrat, els hi pregunti als candidats si es mouen bé marcant el ritme amb un foxtrot, un claqué o, fins i tot, el tango després d’ensenyar el vídeo amb les habilitats dels seus predecessors. El més probable és que l’aspirant acabi dient -i perdonin per l’spoiler– allò que comenta el vigilant de seguretat al final del celebrat Timecode del Villanueva i companyia: “Pero yo no sé bailar”.

En qualsevol cas desitjar tota la sort al Vich en aquesta nova aventura on es retrobarà amb la seva mitja taronja informativa i de ball. Ara bé, si per la redacció de la tele del grup Godó tomba algun vídeo de la comentada actuació dels Imprescindibles, no m’estranyaria que el Josep Cuní els encarregui la secció “Ballant l’actualitat”. Veure’ls després de la Rahola seria #Aspactaculà.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s