El Dia de la Marmota

foto-bona

El Daniel Villanueva i Don Francisco de Goya (facebook) i el Fito, el Dandi del Saxo i els Tres Magnífics amb el Panarra Volador (Lins Griñó)

En termes generals, i amb alguna lleugera excepció (com la del partit d’ahir del Reus Deportiu de Futbol on el guionista del Món de Reus va tornar a donar un tomb de cargol a la seva inesgotable imaginació), podem dir que la ciutat viu instal·lada en el dia de la Marmota. Ho demostra el fet que avui dilluns estiguem celebrant el mateix que ara fa 8 dies: els premis cinematogràfics obtinguts per l’Oriol Tarragó Pàmies i el Daniel Villanueva.

La nit dels Premis Goya ens va regalar les mateixes alegries que la Nit dels Premis Gaudí. Tarragó es va embutxacar la seva quarta estatueta del cinema espanyol per les seves emocions sonores a Un Monstruo viene a verme. I Villanueva va continuar tocant la glòria amb el seu Timecode. Es tanta la felicitat del director de l’Escola de Cinema que n’hi ha que expliquen que l’han vist ballar pels pàrquings municipals imitant als protagonistes del seu guardonat film. Vet aquí una bona idea de promoció pel regidor Marc Arza: convertir l’estada als pàrquings d’Amersam en una experiència cinematogràfica, recreant els passos de ball  del curtmetratge i amb el Daniel de mestre de cerimònies. Això ho posem a la venda en un d’aquests worderbox i encara faríem la primera pela.

Per tancar el tema del Villanueva, m’atreviria a suggerir que per Festa Major li posem la seva cara al cartell, amb aquesta rialla constant que regala cada vegada que recull un premi i que s’ha convertit en sinònim de felicitat ben bé eterna. Hi ha gent que vol riure i té una feinada. Segons com els hi surt cara de fàstic. I en canvi ell ho fa la mar de bé. I si guanya l’Oscar pot ser la bomba. Per tant, en el màxim esclat de joia i alegria ciutadana que hi pot haver al  cap de l’any, jo al cartell hi posaria al Villanueva rient amb una estatueta amb la imatge de Sant Pere. Seria #Aspactaculà.

Però parlant de dies de la Marmota, qui deu tenir també aquesta sensació d’estar vivint cada dia el mateix és el Fito Luri. En el seu cas és, també, una reiteració positiva, la que li dóna sentir l’escalf dels seus seguidors seduïts per la seva música i qualitat humana. Dissabte en va tenir l’enèsima demostració durant l’acte de lliurament de recompenses a tots els que hem col·laborat en el finançament del seu CD a totsuma.cat. L’acte és va fer a Cal Massó –on si no!- i només entrar-hi ja es respirava aquell caliu tan propi dels Planetes Càlids que ens vols regalar musicalment amb el seu últim disc.

Amb la màgica coca de les Quatre Ces del Panarra Volador, amb l’imprescindible Vermut Miró refrescant els paladars dels assistents, i amb la galàctica Lins Griñó immortalitzant cada moment, el Fito Luri et signava el CD en companyia dels tres magnífics integrants de la seva banda -l’Albert D. Bender, el David Melgar i l’omnipresent Jordi Salvadó-  als que caldria sumar aquest dandi d’aire britànic, talment sorgit d’una pel·lícula de Sherlock Holmes, el saxofonista Xavier Pié.

Així doncs la setmana arrenca de la millor manera possible. I podem acabar-la, diumenge, amb un altre concert històric del Fito al Bartrina. Dóna gust començar el dilluns amb aquestes bones sensacions al Món de Reus.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s