La taquillera del Fortuny

Nou director general del consorci del Teatre Fortuny, Ferran Madico, presenta el projecte pel teatre. Ve el conseller de Cultura, Ferran Mascarell

Ahir dimarts l’arquitecte Anton Maria Pàmies advertia a facebook de la defunció de la Rosa Sansó. Ho feia a l’A Carrossa no em guanya ningú, aquest portal genuïnament local que et permet evocar llocs i persones del Reus d’abans. Pàmies recordava que la Rosita -com la coneixia el comú del poble- havia exercit de taquillera al “Cine-club del Centre de Lectura o a l’Exposició de Roses, en diverses edicions de les Fires de Mostres o al Fortuny,… tota una institució i veterana en aquest món.” En el seguit de missatges que va provocar l’anunci de l’arquitecte reusenc, el Jordi Bertran Serra apuntava que també havia despatxat entrades en el vell Monterrosa. I cal destacar la referència de la històrica taquillera del coliseu de la Plaça Prim, la Cinta Triquell, que recordava que “vaig estar 25 anys junt amb ella a la taquilla de la Fira de Mostres i després, quan es va jubilar del Fortuny, jo vaig continuar. Era una gran persona, treballadora i molt implicada en el món cultural de Reus”.

Jo també la coneixia a la Rosa Sansó. La coneixia de veure-la a la taquilla del Fortuny, del Centre de Lectura o de la Fira de Mostres. Una activitat que la va convertir en un personatge enormement popular. De fet les taquilleres (i parlo en femení perquè, a excepció del Bravium on sovint et trobes algun homenot, gairebé sempre són dones les que desenvolupen aquesta activitat) tenen una aureola gairebé màgica al seu voltant. Quan anem al teatre o al cinema busquem evadir-nos de la nostra realitat. I elles són les que, des del seu petit recambró envitrallat, lluny dels focus i els neons, ens obren la porta d’entrada a aquest altre món de Reus que esdevé especial a la gran pantalla o dalt de l’escenari. No és estrany, per tant, que despertin aquest sentiment entranyable que es fa palès en els missatges de record que ha generat la desaparició de la Rosa.

Unes taquilleres que, per cert, tenen més poder del que ens pensem. En una ocasió vaig entrevistar al Josep Maria Fargas, qui fou gerent del Teatre Fortuny durant tants anys. A propòsit d’alguns espectacles que registraven una enorme demanda d’entrades, vaig preguntar-li si molta gent el buscava per aconseguir alguna localitat que hagués quedat distreta.  Fargas va ser concloent a l’hora de descobrir-me la tècnica que calia  seguir en aquests casos extrems: “Si vols una entrada, una entrada gairebé impossible, més que buscar al gerent del Teatre val més comptar amb la complicitat de la taquillera. Aquest és el secret de l’èxit.”  Prenguin nota. En aquest món tan deshumanitzat, on molt sovint les entrades es compren telemàticament, val més no perdre mai la referència de la nostra taquillera de capçalera. Mai se sap.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s