El Daniel VIllanueva amb els alumnes de l’Escola dels Ganxets (Alfredo González/Diari de Tarragona)
Un dels meus xiquets, l’Eladi, va viure ahir una jornada inoblidable. Amb els seus companys de classe de l’escola dels Ganxets (on, si no, havia d’estudiar un Baiges petit) han treballat durant aquestes últimes setmanes el món del cinema. I per cloure aquest programa d’activitats van rebre la visita del Director de l’Escola de Cinema de Reus, el premiadíssim Daniel Villanueva. Al vespre, l’Eladi va explicar l’experiència a tota la família i, fins i tot, ens va descobrir, amb projecció inclosa, el making off del Timecode que et mostra alguns dels secrets més curiosos al voltant del rodatge d’aquest curtmetratge, i dels seus protagonistes i realitzadors, que va camí d’esdevenir una de les pel·lícules de la nostra vida. “Sabies que el pàrquing on s’ha filmat és a Barcelona?” em comentava l’Eladi just abans de fer-me prometre que, en la nostra propera visita a la ciutat comtal, anirem a veure aquest improvisat escenari cinematogràfic que sembla que s’hagi convertit en un apèndix del món de Reus. Espero que només vulgui veure’l i prou. Ja pateixo que no em demani que imitem als protagonistes del film. Un servidor podria prendre mal.
El cinema és fantasia, somni i fascinació. I tot plegat és el que va envoltar la visita del Daniel a l’escola. D’ençà que es va anunciar la seva presència, l’alumnat ha viscut amb veritable passió aquest compte enrere esperant el dia. I més d’un va fer un bot al sofà de casa quan, dissabte, el va veure recollint un Goya. “Mame, aquest senyor del cap gros (en referència a l’estatueta que sostenia a les mans, i no pas a la seva testa, naturalment) ens vindrà a veure la setmana vinent a l’escola!” va exclamar més d’un alumne entusiasmat davant de l’ enèsim èxit del seu il·lustre visitant.
I s’ha de dir que la visita va superar, fins i tot, les previsions més optimistes. Villanueva va ser proper, accessible, divertit. Va signar, personalitzades, més d’una cinquantena de dedicatòries. I va repartir somriures a tort i a dret. Segurament la imatge més divertida, i que podeu veure en el vídeo publicat a la web del Diari de Tarragona, és l’arribada entusiasta del Daniel a qui el van fer desfilar per una catifa vermella situada al hall de l’escola. Una mena d’assaig general del que viurà, el proper 26 de febrer, a l’entrada del Teatre Dolby de Los Ángeles.
Ara bé, del seguit de preguntes amb les que van torpedinar els alumnes al Daniel, n’hi va haver una de genial: “Has vingut a l’escola amb limusina?”. Una interpel·lació que, més enllà de l’anècdota, demostra que la ciutat viu immersa en el glamour del cinema. En una entrevista de l’Enrique Canovaca al Reus Digital, poc després d’oficialitzar-se la nominació, apuntava que caldrà mitja vida per pair tot el que estan vivint amb Timecode. Per això no vull ni imaginar-me què pot acabar passant si guanyem l’Oscar. Serà #Aspactaculà que diria el flegmàtic regidor. Temps al temps.
El Món de Reus 