Que bonic que és viure al Reus del Forn Sistaré

El Xavier Pàmies del Forn Sistaré després d'haver recuperat el cèlebre Tricicle

El Xavier Pàmies del Forn Sistaré després d’haver recuperat el cèlebre Tricicle

Fa 25 anys que va morir a Califòrnia el director de cinema Fran Kapra. Nascut a Sicília, va fer cap als Estats Units on va desenvolupar una brillant carrera cinematogràfica, excel·lint amb les seves popularíssimes pel·lícules on predicava impecables valors humanitaris, socials i morals. Qui no recorda “Que bonic que és viure” amb el Henry Travers convertit en un àngel de segona categoria que toca el cel -i mai tan ben dit- després de salvar a un desesperat James Stewart.

Tot això ho explico després de conèixer la increïble història que hem viscut aquest matí al Món de Reus i que -n’estic segur- hauria comprat el Frank Kapra per alguna de les seves dolces pel·lícules. Tot ha començat a primera hora quan el Xavier Pàmies del Forn Sistaré ha comunicat, al seu facebook, un notícia impactant: “Amics i ciutadans de Reus, m’han ROBAT EL TRICICLE del magatzem, estic consternat i molt enfadat…!!”. Al llegir-ho, m´he quedat esgarrifat. Atenent l’omnipresència del tricicle a l’imaginari reusenc, això és ben bé tan gros com si al General Prim li robessin el cavall. “Si el veieu, comuniqueu-ho a les autoritats o a mi mateix….!!! GRÀCIES AMICS…!!!” ha escrit el bon jan del Xavier traient foc pels queixals.

Però tan bon punt s’ha publicat l’anunci, s’ha produït un autèntic tsunami de solidaritat vers el panarra volador. Com a mostra les més de cinc-centes (500!) comparticions del missatge de socors. Una xifra que és una autèntica bestiesa. També s’han enfilat fins a les dues-centes cinquanta les reaccions dels seus amics, amb més de seixanta comentaris. “Benvingut al Club, el miracle és que al matí no ens hagin robat els calçotets” apuntava irònicament el Lluís Salvat. “Qui l’ha robat no sap el què ha fet!!!!!” advertia la Dolors Busquets de Cal Niepce. “Tranquil, que ja ho sap tot el Mercat” apuntava el Josep Maria Cartanyà, històric paradista del Mercat Central. “ATENCIÓ: A l’amic Xavier Pàmies Sistaré li han robat un dels símbols de Reus! Vigileu! L’hem de trobar entre tots!” bramava el Bartolomé Pluma. Fins i tot Mossèn Pere Dalmau, el rector de Sant Joan, hi deia la seva amb un lacònic: “El mal, de vegades, és incomprensible”.

Però enmig del plany solidari del comú del poble, cap a les onze del matí el mateix Xavier Pàmies ha enviat un missatge esperançador:  “M’acaben de dir que ahir a la tarda estava en un ferroveller de darrera la Big-Drum….!!! A veure si encara hi és, si algú està a prop que faci guàrdia….!!! Ara anem cap allà…!!!” ha apuntat el panarra volador a qui he imaginat dalt de la seva camioneta baixant cap al pavelló olímpic, a la velocitat de la llum, amb una sirena en forma de pa de pagès.

Finalment, minuts després, s’ha produït el feliç desenllaç que hauria signat el mateix Frank Kapra: el Xavier ha penjat la foto que encapçala aquest article amb un enunciat realment emocionant. “Amics i companys, conciutadans de Reus….!!!! L’hem trobat….!!!! Sóc més feliç que un anís….!!!! Moltíssimes gràcies a tots, sense valtrus segurament no l’haguéssim trobat…!!!! Sou molt grans…!!!”. Un anunci que ha generat una riuada de reaccions, comparticions i comentaris. D’aquests, un del ciutadà honrat que ha estat determinant per localitzar el vehicle, el Manolo Díaz Gordillo: “Ha sido casualidad. Ayer pasé por la puerta y la vi dentro de la chatarreria y me llamó la atención. Hoy lo he visto en facebook y he llamado para avisarles. Me alegro que aún estuviera allí” apuntava el Manolo, convertit en l’àngel d’aquesta bonica història que també s’ha deixat anar amb una gracieta: “Se me ha pasado por la cabeza pedir rescate. Jajaja.” El Xavi, eufòric, l’ha contestat amb un castellà de la Meseta: “Muchísimas gracias Manolo, tu ayuda, ha sido decisiva…!!! Allí lo hemos encontrado, en la misma puerta de la xatarreria…!!!” Aquest “xatarreria” escrit així, amb ix, és genial, un catanyol de “pura cepa”.

Però bromes a banda, voldria posar l’accent en una evidència que ens demostra el cas que ens ocupa. És el que en diríem la lliçó del robatori del tricicle del Panarra Volador. La història ha servit per constatar l’enorme simpatia que desperten els integrants de la Família Pàmies i tots els seus col·laboradors del Forn Sistaré, sempre disposats a col·laborar amb generositat i entusiasme en benefici de la gent que els envolta. Ells, sempre tan senzills i treballadors, avui hauran comprovat que són de les famílies més riques de la ciutat. Riques d’una cosa que no es compra mai amb diners, com és l’afecte i la consideració dels teus convilatans. I això, amics del Món de Reus, no té preu.

L’escena final de “Que bonic que és viure” que vindria a ser el que ha viscut avui el Xavier Pàmies al recuperar el tricicle.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s