Visca el Fitolurisme!

20170212_194820

teatre

El Fito i els seus músics extraordinaris i el public entregat (JBG i Isidre Puig)


El 18 de gener de 2015 vaig assistir a un dels concerts més impactants de la història musical del Món de Reus. Aquell dia el Fito Luri pujava a l’escenari del Bartrina, envoltat de bons amics, per enregistrar en directe el seu disc Reus, La Mussara, Cassiopea. D’aquesta manera el cantautor complia un dels seus somnis després dels greus problemes de salut que havia superat mesos abans. I la resposta de la gent va ser extraordinària, amb un públic entregat que va saber reconèixer amb un aplaudiment sincer el coratge, la decisió i la inspiració del músic de la màxima sensibilitat.

Ahir, just a l’acabar el concert de presentació de l’últim CD del Fito, els Planetes Càlids, es va repetir la mateixa reacció dels assistents. El públic dempeus, picant de mans de manera entusiasta per agrair aquella estona deliciosa que havíem compartit al Bartrina. En aquest moment vaig recordar al Miquel Salvadó, el pare del bateria titular del Fito, el gran Jordi Salvadó. Sortint de l’actuació del 2015, el Miquel em va dir que feia temps que no s’aplaudia tant a l’acabar un concert a la ciutat. “Des de les actuacions de Raphael, Tom Jones o Paco de Lucía al Reus Deportiu, o del Lluís Llach o l’Orfeó Català al Fortuny, que no s’havia vist res semblant” m’explicava fent gala d’una memòria realment prodigiosa. Mirant al sostre del Bartrina, que ahir oferia una insòlita lluminositat blavenca pròpia dels planetes càlids, em va semblar veure al Miquel aplaudint des del cel, amb l’Amenós al costat, captivats novament per la música i la inspiració del Fito. Són aquests petits miracles que només passen al Món de Reus.

Perquè si una cosa sap fer el nostre protagonista, a més d’interpretar i compondre com els àngels, és comunicar. I fer-ho d’una manera delicada, planera, sense cap artifici superficial. Les seves cançons són històries viscudes que et contagien per la seva enorme quotidianitat, convertint a persones normals en autèntics herois. I això és, precisament, el que les fa excepcionals.

Històries com la de la infermera Fina, la senyoreta Esperança de l’Habitació 21, que ahir va poder veure en directe com el seu pacient de cures Intensives li dedicava una cançó amb tota la intensitat. O l’Amor secret, inspirat en un text que es va llegir durant el funeral del recordat Joan Marc Salvat. O el Joan de Cal Sastre dedicat a l’amic que s’enfronta a les envestides de la vida. O la Llavor de baobab, evocant a la seva filla Ariadna. O el Trobarem, un cant a la vida amb tota la seva immensitat. O els Horitzons Despentinats del que, per cert, en recomano visionar el videoclip creat pels artistes d’Acid Factory.

I totes les cançons interpretades amb el millor acompanyament. El Fito sap envoltar-se de bons músics. I amb tots ells estableix una complicitat especial, molt càlida, pròpia del seu sistema planetari, que també contagia a l’auditori. És el cas del David Melgar i l’Albert Domingo. I també del Ramon Ubasart, mantenint el tipus fins el dia del concert malgrat les circumstàncies. I el dandi Xavier Pié, “la música feta persona” com ell mateix el va definir. O les col·laboracions del Pedro Henriques a la guitarra portuguesa, el porter del Reus d’hoquei que va demostrar la mateixa agilitat fent els acords de Copes de vi que aturant les canonades dels rivals a la porteria roig-i-negre. O la inspirada aportació del Guillem Anguera, el mag de l’acordió diatònic (per cert, amb un CD a punt d’estrenar, amb magnífiques imatges de la Meritxell Perpiñà, que promet i molt). O la Montse Llussà i la Júlia Cassadó, que han regalat les seves veus per fer possible un disc que ha tingut en l’Enric Granollers al millor tècnic de so possible, com bé saben els músics del Món de Reus.

Un concert del Fito no s’entendria sense la seva vessant solidària i reivindicativa. En aquest sentit va tenir paraules de reconeixement pel Club de Tennis Taula Els Ganxets, a qui ha destinat l’excedent recaptat al micromecenatge del disc. També per Reus Refugi, la plataforma que treballa incansablement per crear consciència social sobre la crisi de les persones refugiades i promoure la pau i la convivència a casa nostra. I finalment per la sanitat pública d’aquest país i els seus professionals, per qui va demanar més mitjans.

I a l’acabar, el berenar, gentilesa –com no!- del gran Xavier Pàmies del Forn Sistaré, servit al hall del teatre on es podien veure les inspirades creacions de la il·lustradora Maria Josep Ginovart, contrapunt artístic a la magnífica edició del CD. I tot regat amb l’indispensable Vermut Miró que una vegada més ha fet costat al cantautor. M’ho va dir en una ocasió el gerent de l’empresa, el Carles Prats: “El Fito sempre ens acaba donant molt més del que ens demana. El retorn és infinitament superior al nostre esforç”. En concerts com els d’ahir pots corroborar perfectament aquesta evidència.

I com ja va passar ara fa dos anys, un dels fets que demostra l’excepcionalitat del concert del Fito Luri és la reacció entusiasta, a la xarxa, dels músics i el públic. Avui hem viatjat als “PLANETES CÀLIDS” i ara mateix només puc dir una cosa: GRÀCIES” escrivia el Xavier Pié. “Una vegada més la música em fa regals. Un ha estat col·laborar en el disc “Planetes càlids” del Fito Luri. L’altre haver pogut viure i participar en directe del concert de presentació al Teatre Bartrina amb grans músics i excepcionals persones. Gràcies Fito per comptar amb mi i el meu acordió!” apuntava el Guillem Anguera. “Volem fer-te arribar el nostre més gran agraïment pel teu gest, per les teves paraules dirigides al nostre club tant a les xarxes com avui al Bartrina , en definitiva, per ser com ets i actuar com ambaixador d’aquest petit i modest club nostre.” escrivia el Joan Carles Virgili, president del CTT Els Ganxets. “Música i lletres que t’arriben” destacava el Germà López descobrint-se davant la màgia del cantant. “Amb totes les emocions a flor de pell. Com sempre, no es troben paraules per descriure el concert” confessava l’Isidre Puig que ens regalava, com acostuma a fer, un reportatge fotogràfic excepcional. “La qualitat i bonhomia que demostres tu i la teva banda surt per tots costats” deia el Fernando Julian. “Emoció pura escoltant Habitació 21” escrivia la Riera Vilà. “Un concert magnífic, inoblidable!” exclamava la Maria Adzerias.

“L’escenari irradia solidaritat amb Fito Luri. Per una música conscient, els Planetes Càlids!” reivindicava el Xifré Ramos de Reus Refugi. “Avui ha estat una tarda inoblidable poder disfrutar al Bartrina (…) sensual, emocionant, deliciós, profund i amb l’acompanyament d’uns músics increïbles” escrivia el Panarra Volador. “Fantàstic el concert del Fito Luri a la presentació del seu nou disc PLANETES CÀLIDS. Un plaer poder gaudir de les seves lletres” destacava la Lourdes Domènch, la Carol Burnett del Món de Reus. “Moltes gràcies, Fito, per aquest extraordinari regal ple de calidesa. Ets molt gran!!” apuntava el Ramon Aladern vestit amb la samarreta oficial dels Planetes Càlids. “Al concert 2.600 amb Fito Luri” certificava el gran Jordi Sugranyes, que havia buscat una actuació rodona per un enregistrament rodó del seu ingent arxiu. “Delicat, sensible, agraït, reusenc, amb cançons íntimes i de proximitat. Val la pena escoltar-lo, “tancant els ulls per veure-ho tot” ens descobria l’Arnau Pérez de Tudela. Curiosament el mateix Fito  també aprofitava la xarxa per fer un agraïment que havia quedat al calaix: a la gent del Bartrina, sempre disposats a col·laborar i ajudar. I també hi deia la seva l’Esther Prats:  Nois, us podria dir moltes coses, però només us en dic una: GRÀCIES!!!”. Precisament l’Esther havia penjat, abans del concert, una altra piulada acompanyant una foto amb la seva mare i la seva filla, la Júlia Cassadó, que ha posat veu a Lluna de sal. Al peu de la imatge destacava el valor intergeneracional de la música del cantautor de Cassiopea apuntant que “El Fitolurisme no té edat”.

Precisament manllevo aquesta nova expressió que incorporo, a partir d’avui mateix, al diccionari terminològic d’aquest blog. Després d’allò d’ahir, i de tantes i tantes coses que ens ha regalat el Fito i la seva lliga de músics extraordinaris durant tants anys, benvingut sigui -avui i sempre- el Fitolurisme que és sinònim de benestar i de confort emocional, el millor bàlsam per l’ànima i l’esperit, a través de la música. Escoltant-lo et passen tots les mals i et reconcilies amb la humanitat.  No sabem la sort que tenim, els del Món de Reus, de comptar amb músics com el Fito Luri. Que per molts anys el puguem gaudir tombant pels planetes càlids i més enllà. Visca el Fitolurisme!

fitolurisme

L’Esther Prats i família reivindicant el Fitolurisme (facebook)

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s