Els ReusMen del Pedro Marchan (Reus Digitial)
Això del Món de Reus es tan sorprenent que tot sovint llegeixo notícies que em semblen increïbles. Em va passar ahir al vespre tot fullejant electrònicament el Reus Digital. El periodista alternatiu, el Marc Busquets, ens descobria l’existència a la ciutat d’una extraordinària fornada de superherois. I no parlava pas del Panarra Volador, del Daniel Meravelles Villanueva o del gran Fito Luri que podríem incloure’ls en aquesta classificació atenent els seus mèrits extraordinaris. Busquets es referia a personatges de còmic, com el Batman o el Superman. Però amb DO Reus. #Aspactaculà.
La gènesi d’aquesta sèrie de ficció ha estat cosa del dibuixant Pedro Marchan que ha volgut situar la ciutat al nivell de les cèlebres Gotham o Metròpolis. L’objectiu, segons explica Busquets, és el “d’omplir un buit cultural i divertir-se” i d’aquí han sorgit els ReusMen, “una colla de personatges units per la seva estima als ciutadans ganxets i la voluntat de fer regnar la pau i la justícia.” Personatges com el General Plim, “una mena de Capità Amèrica, el més llest i el més hàbil” explica el pare de la criatura, que també descobreix alguns dels seus acompanyants, com la Doctora Fortuny o l’Àliga. “Suposo que busco tot tipus de vies creatives per poder-me expressar, sempre amb un component reusenc”, afirma Marchan que també ens descobreix la seva vessant cinematogràfica cultivada a l’ECIR, el laboratori prodigiós del Daniel Villanueva. Això explica moltes coses.
Però després de llegir la notícia al Reus Digital, i mentre paia la sobtada irrupció dels ReusMen, que ben aviat podrem veure en una webcòmic, al Reus Diari em vaig trobar una altra notícia vinculada a un històric personatge de ficció genuïnament reusenc. En aquest cas, però, la informació era molt menys agraïda. El digital de la Bèstia alertava dels desperfectes que havia patit la font del Peret Ganxet, situada just al darrere del Santuari de Misericòrdia. De fet la font no raja perquè fins i tot ha desaparegut l’aixeta. Els veïns de la zona ho han denunciat.
Com he explicat en diverses ocasions, el Peret Ganxet fou un personatge ideat per Josep Maria Guix, que va dibuixar el Romà Bonet Bon i al que el Ramon Ferran li va dedicar l’escultura. El cercle em va tancar el meu pare , l’any 1960, creant la sardana que porta el seu nom i que ha esdevingut l’himne sardanista de la ciutat. Avui el Peret Ganxet té un capgròs, impulsat per la Jove Cambra, i un còmic original de la Carme Bigorra i la Maria Josep Salvadó, amb dibuixos del Marc Díez, del que ben aviat en tornarem a tenir notícies.
Ara fa onze anys amb el Ramon Ferran, i a recer dels càlids micròfons de Ràdio Reus, vam idear una campanya per aconseguir situar la imatge del Peret Ganxet en un espai públic. Més d’un miler de ciutadans van comprar el carnet de la campanya al preu d’un euro. Per tant l’escultura és fruit de la donació d’una àmplia representació ciutadana. Aconseguit l’objectiu, amb el Ramon vam suggerir a l’Ajuntament de situar l’escultura a tocar del Santuari. I es va triar l’emplaçament actual perquè, a curt termini, estava previst reordenar urbanísticament l’entorn. Això hauria permès que la imatge i la font quedessin plenament integrades a la zona.
La crisi, però, va comportar la paralització d’aquest projecte urbanístic i la font ha quedat, finalment, enclotada als darreres del Santuari en un indret idoni perquè els vàndals facin de les seves amb total impunitat. Per això seria bo que l’Ajuntament es plantegés un trasllat de l’escultura a un lloc més visible de la plaça del Santuari el que permetria salvaguardar-la dels actes vandàlics i, també, integrar-la molt més en l’imaginari de la ciutat. El Peret Ganxet, petit i dret però gran i gegant com no n’hi cap més, és també un dels herois del Món de Reus. I segurament mereix una altre emplaçament.
La font sense font del Peret Ganxet (Reus Diari)
El Món de Reus 
També s’haurien d’afegir en Super-Reus i Super-Cori….ara falta només una serie de televisió. En quant al monument del Paret Gantxet, crec que s’hauria d’ubicar en un lloc més cèntric com el carrer Llovera o el Monterols mateix.
Com diu el lema dels Reusmen: “Perquè tota ciutat necessita els seus herois, perquè tots els herois necessiten la seva ciutat” Gràcies per donar visibilitat a la cultura!
Tota la raó, Josep. Fa temps que està abandonat. Molt lamentable. Hi ha coses que no s’haurien de dir, que ‘algú’ hauria de restar amatent al manteniment, conservació i dignificació del nostre Patrimoni… La Pastoreta, per exemple, estava a fosques, fins que hom ho va observar. Els ciutadans també estem per això, d’acord, però el ‘microurbanisme’ patrimonial també l’haurien de practicar amb més diligència i agilitat.