Chirigota Gaudiniana

19-2-2017-20-2-58-1

Els protagonistes de l’article d’avui i l’esmorzar del Libiano

Ahir a la tarda, mentre seguia l’evolució de la conquesta del Carranza amb les tropes del General González i els seus soldats roig-i-negres, em vaig entretenir a repassar el facebook. És una prescripció del meu psicòleg. Em recomana distreure’m amb coses banals per evitar la tensió acumulada pel seguiment d’un partitit en directe com el de Cadis i que, de vegades, pot provocar algun datalbaix.

A la xarxa del Marc Zuckerberg em vaig trobar al Xavier Graset acomiadant-se del Reus Palace en l’última visita de l’il·lustre vila-secà al temple del cel·luloide reusenc. “Avui fem l’adéu al cine Reus Palace després de tants anys!!! Ja podem tenir èxit amb el Timecode als òscars si després no tenim sales d’exhibició” sentenciava el Graset amb un punt d’amargor. Precisament, una mica més avall, em vaig trobar a dos dels integrants del trident màgic del Timecode, el Daniel Villanueva i l’Arturo Méndiz. Estaven a l’aeroport de Barcelona esperant el vol cap a la glòria, és a dir, cap als Estats Units. “Let’s go” escrivia breument l’home del somriure permanent que d’aquí vuit dies, si guanya l’estatueta, encara el veurem ballant amb el Juanjo Giménez a l’escenari del Dolby Theatre de Los Ángeles com fan, amb tanta gràcia, els protagonistes del curt al pàrquing dels somnis.

Qui també regalava somriures al facebook èren alguns dels reusencs que dissabte van anar a la històrica manifestació solidària amb els refugiats que es va fer a Barcelona. És el cas de les republicanes Ester Alberich i Montserrat Flores a qui podíem veure acompanyades de l’Àngel Cortadellas, candidat d’ERC a les eleccions del 2011, aquelles que van canviar el món de Reus. Em va costara reconèixer al Cortadellas perquè fa segles que no el vec. És un d’aquells casos de polítics de primera línia que, de cop, desapareixen de la primera, de la segona i de la tercera línia ciutadana.

En canvi, qui està ressorgint de les cendres -i d’altres excessos inclassificables- és l’Ariel Santamaría, hiperactiu a les xarxes durant aquests últims mesos. Dissabte ens feia saber que acompanyat d’un altre prohom reusenc, l’Ignasi Basora, anàvem a fer el vermut al Bon Mar, santuari de les tapes del Món de Reus. Potser celebrava la referència que li dedicava, el mateix dia, el Diari de Tarragona arran de la sentència condemnatòria a l’Iñaki Urdangarín. I tot per aquella cèlebre samarreta que el Komando Avellana va pispar al palau Blaugrana en una malifeta retransmesa en directe per l’Enric Tricaz a Ràdio Reus.

Preciosament el Bon Mar és un dels llocs on habitualment els seus clients vibren amb les emocions del Reus Deportiu que, a l’hora de la meva inspecció, vivia la seva peculiar ”Chirigota Gaudiniana” com titulava el diari digital Los Otros 18 en la prèvia del partit.  En la històrica visita al Carranza, alguns periodistes locals van voler immortalitzar la seva estada al temple gadità. És el cas del Jordi Garcia de La Nova Ràdio, que es retratava des del capdamunt de la graderia del camp. En canvi el Marc Libiano del Diari, altrament conegut com el poeta del futbol, preferia una altra imatge indesxifrable per testimoniar el seu desplaçament a Cadis: la del seu saborós esmorzar a l’hotel. Hi ha coses absolutament inexplicables.

Però enmig de la contemplació d’aquestes imatges senzilles i tendres, a la fi es va acabar el partit del Reus amb un empat que té regust de victòria atenent la transcendència d’aquesta primera visita al Carranza. Un partit que per Gadegània, usuari de twitter avesat a comentar les retransmissions de La Nova, permetia un curiosa equivalència de passat i present entre històrics d’ambdós clubs: el Mágico Díaz i el Ramon Folch. No li falta raó a l’inquiet Gadegània. Que per molts anys la màgia del petit dels Folch ens continuï acompanyant en aquestes apassionants tardes de futbol de chirigota gaudiniana.

19-2-2017-20-2-30-1

Màgico Díaz del Càdis i Màgic Folch del Reus (Gadegània/Twitter)

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s