Divendres a la nit, just abans de la celebrada emissió de Timecode per TV3 en horari de màxima audiència, l’Àlex Gorina s’arribava a l’Escola de Cinema de Reus per entrevista, via skype, al director del celebrat curtmetratge, el Juanjo Giménez. Amb l’home del somriure permanent –el Daniel Villanueva- al seu costat, el Gorina preguntava al director del film si recordava com havia nascut la idea. “Sí, ho explico sovint. Va ser tot baixant de l’estació de tren de Reus cap a l’escola de Cinema quan vaig tenir la pensada. I a l’arribar a l’ECIR la vaig explicar. Va ser en aquest punt quan va néixer el projecte”. #Aspactaculà.
M’imagino al Giménez baixant pel passeig Sunyer, esquivant les fulles dels plataners, rumiant com seria la producció. Qui sap si va ser passant per davant del pàrquing de les Oques que va tenir la idea magistral. O potser l’esperit de la Roseta Mauri el va il·luminar per creure que la dansa podia ser el fil conductor de la pel·lícula. En tot cas la revelació de Giménez demostra que el Món de Reus té alguna cosa que el fa especial, diferent, únic. Fins i tot a l’hora d’inspirar pel·lícules que poden arribar a guanyar un Oscar. Gairebé res.
I al final això és que hem de posar en valor. Aquesta nit, a Cal Massó, una colla de valents i entusiastes hem esperat ben bé sis hores per saber si Timecode s’enduia l’estatueta. Hauria estat la millor cirereta per tancar el cercle virtuós d’un curtmetratge que ha guanyat tots els premis imaginables. Però al final la sort, amb els Oscars, ha estat esquiva. Ara bé, de decepció res de res. La sola nominació ja era un premi gros, que rubrica el formidable recorregut d’una producció que ha situat el nom de Reus en l’univers cinematogràfic mundial. Avui, més que mai, toca felicitar al Daniel Villanueva i als seus cineastes prodigiosos per haver-nos fet somniar. M’ho deia el reusenc Jordi Segú, professional del cinema, director del Calidoscopi Montalban que fa pocs dies Tv3 ha torant a emetre per quarta vegada d’ençà la seva estrena: “Això que han fet aquesta gent és molt gran. Reus optant a un Oscar! És extraordinari.”
De matinada hem posat el punt i final a aquesta bonica història d’èxit de Timecode fruit d’una il·lusió col·lectiva que neix a partir de la manera de ser i de fer del Daniel Villanueva i els seus companys de l’Escola de Cinema de Reus. Humils, discrets, tenaços. Plens d’il·lusió i fantasia. Gent senzillament formidable. No hem guanyat l’Oscar, és cert. Però el somni que ens han fet viure ha estat meravellós. I sempre els hi estarem agraïts.
Per cert, una última cosa: suggerir a la gent de Reus Promoció que creïn per la promoció turística de la ciutat la ruta Timecode, la que cobreix el recorregut des de l’Estació de tren de Reus fins l’Escola de Cinema del carrer Sant Francesc. Una ruta que, malgrat tot, val un Oscar. D’això que no en quedi cap dubte.
Ja podem estar ben orgullosos de tot plegat. Premi Gaudí, Goya, festival de Cannes…si fins ara Reus era la ciutat del teatre, ara també serem la capital del cinema. Anys enrere ja va venir en Bigas Luna a fer tallers de cinema i a rodar alguna escena destacada de “Yo soy la Juani”