Tornem a l’escola Prat de la Riba

L’Escola Prat de la Riba

Vaig tenir la immensa fortuna de fer l’educació infantil (el que abans se’n deia parvulari) a l’escola Prat de la Riba (que abans es deia José Antonio). La meva mestra va ser Donya Cèlia Artiga, una de les pedagogues de referència del Món de Reus. I malgrat que ja han passat una colla d’anys, no he oblidat mai la delicadesa amb la que aquella mestra tractava als seus alumnes a les aules de l’edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Pere Caselles. Un espai únic, al mig de la ciutat, del que enguany es celebra el primer centenari de la seva fundació.

Precisament ahir l’escola Prat de la Riba era notícia al Diari de Tarragona. El Joan Morales explicava que una colla de mares i pares s’han mobilitzat per promoure la matriculació al centre. Una iniciativa molt similar a la que també impulsen membres del mateix col·lectiu d’una altra escola històrica de la ciutat, la Pompeu Fabra. Com bé recordava el Morales, “aquestes dues escoles han conviscut en els últims anys amb un elevat índex de matriculació de nens estrangers, generant la injusta estigmatització d’aquests centres. Un fet que ha provocat que moltes famílies reusenques hagin preferit matricular els seus fills en altres col·legis.”

Una lectura precipitada de la notícia podria induir a una certa confusió, per part del lector, a l’hora d’entendre l’objectiu real de la iniciativa. Per això és oportú remarcar que no es tracta pas d’una mesura exclusiva, ans al contrari, busca el lògic equilibri que serveixi als alumnes per entendre, precisament, la diversitat de la nostra societat. Com bé explica un dels impulsors, “creiem que la diversitat de cultures enriqueix el centre. Fins l’any passat al col·legi estaven representades totes les cultures menys la nostra. Ara, en canvi, és multicultural ja que el curs anterior es van matricular 12 famílies d’aquí ».

Certament una de les decisions més complicades que han d’afrontar els pares és l’elecció de l’escola dels seus fills. Una elecció sempre condicionada per  la tan amanida zonificació que, segurament, deu ser el menys dolent dels sistemes per ordenar un procés tan complex com el de la preinscripció, que genera tantes frustracions en moltes famílies. Per això cal treure’s el barret davant de la iniciativa d’aquest grup de mares i pares  de les escoles Prat de la Riba i Pompeu Fabra. Sense mitjans ni recursos per fer campanyes publicitàries multimèdia, com les que realitzen –de manera legítima- les escoles concertades, veure que algú es mobilitza amb aquest entusiasme per afavorir l’escola pública, convençuts de les seves possibilitats i virtuts, és digne d’elogi i reconeixement. La direcció del centre no podia haver trobat millors prescriptors. I de fet n’estic segur que Donya Cèlia Artiga pensaria exactament el mateix. D’això no en tinc cap mena de dubte.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s