Cinema Reus Palace Paradiso

La Sagalà i el senyor Zúñiga a la sala 1 del Palace

La primera pel·lícula que vaig veure al Palace va ser Encuentros en la Tercera Fase. Hi vam anar amb els pares per descobrir aquell cinema espectacular que es presentava com “el complejo cinematogràfico más grande de Europa” atenent el nombre de sales que acollia l’immens edifici del carrer Batán. Mesos després, amb la meva germana, ja hi vam anar sols al cinema. En aquest cas per veure Grease. A la sala 1 no hi cabia ni una agulla.

Aquests records m’han vingut a la memòria d’ençà que es va anunciar l’imminent tancament del Palace. Un exercici nostàlgic que, de ben segur, deuen realitzar molts dels nostres conveïns davant de la desaparició d’un equipament que convertirà la ciutat –com a mínim, momentàniament- en un desert cinematogràfic només confortat per l’oasi del Cine Club del Centre de Lectura que s’ha convertit en l’últim mohicà del cel·luloide reusenc.

Potser imbuïda per aquest sentiment melangiós, la Sílvia Sagalà va voler entrevistar al propietari del cinema, l’Aleix Zúñiga, a Canal Reus TV. Però enlloc de convidar-lo al sofà color pistatxo del seu salonet televisiu, va preferir enregistrar la conversa còmodament asseguda a la primera fila de la colossal sala 1 del Palace. Un fet que, encara que sembli mentida, és gairebé excepcional pel senyor Zúñiga. “De pel·lícules en vec una cada tres setmanes. Perquè el propietari d’un cinema no té temps de veure-les. És aquí per treballar. Pensa que de vegades, quan estem de vacances, amb la meva dona anem a un altre cinema pel sol fet de poder seure tranquil·lament i veure la pel·lícula sencera” confessava a la locutora de veu portentosa.

De fet els Zúñiga van fer cap a Reus a finals dels setanta provinents de Vilanova i la Geltrú. “Volíem obrir un cinema a la província. Vam contemplar diverses opcions, com Tarragona o Tortosa. Però al final vam decidir-nos per Reus”. El cinema va obrir el 2 de febrer del 1979 amb la projecció d’un musical, Hollywood Hollywood, dirigit per Gene Kelly que també protagonitzava la pel·lícula al costat de Fred Astaire. Aleshores la sala 1 tenia –atenció!- 2.200 localitats. “I s’omplia sovint” confessava l’exhibidor a una Sagalà absolutament bocabadada davant de la capacitat d’atracció del recinte. “Però tres anys després ja vam veure que aquella capacitat era excessiva, i va ser aleshores quan vam construir els altres espais.” D’aquesta manera prenia forma el primer multicinemes de la província. En això els de Reus, com en tantes altres coses, també hem estat els primers.

Però la Sagalà, amb una mitja rialla picantona, li va preguntar “per la sala d’adults”, un eufemisme singular per referir-se a la celebèrrima sala X que tantes i tantes passions va aixecar en el més ampli sentit de la paraula. “Hi anava gent de tota manera. Coneguda i desconeguda. I curiosament el dilluns s’omplia. I això que no és un dia gaire cinematogràfic. L’explicació, però, és ben senzilla: a Reus és dia de Mercat i baixaven molta gent dels pobles del voltant” confessava el senyor Zúñiga amb un somrís també irònic com el de la seva entrevistadora.

Al marge d’aquestes qüestions més frívoles, el propietari també va recordar quina havia estat la pel·lícula més taquillera d’aquests gairebé 40 anys d’activitat. “Titanic. La van veure 25.000 persones. Trucaven dels pobles de la comarca demanant reservar un munt d’entrades”.  I també va presumir, de manera continguda, d’haver superat l’assetjament de nombrosos enemics com “els vídeos pirates, els DVD o els Laurens. No van poder amb nosaltres”. A la fi, però, internet ha estat demolidor. “Ho ha espatllat tot. Curiosament ara es veuen més pel·lícules que no pas abans, però en suports molt diferents. Fins i tot al mòbil. S’ho hagués pensat mai mirar-se una pel·lícula al telèfon? Doncs ja està tot dit”.

Malgrat tot, el senyor Zúñiga reconeixia que “aquests dos últims anys han estat prou bons. La desaparició dels Laurens va ser una oportunitat que hem sabut aprofitar després d’haver fer la inversió del digital”. “I així, doncs, per què pleguen?” va preguntar encuriosida la Sagalà amb la sintonia del Cinema Paradiso de fons que enfatitzava, encara més, el dramatisme del tancament. “Perquè ha sortit l’oportunitat. A casa tampoc hi ha continuïtat. Els fills no tenen cap interès en un negoci que és molt sacrificat. I nosaltres ens hem fet grans. L’oferta ha estat temptadora i, per tant, és el millor moment per donar aquest pas” reconeixia l’exhibidor deixant clara la seva vocació empresarial. “Però a Reus ens quedarem sense cap cinema!” es lamentava novament la Sagalà buscant el consol del seu interlocutor. “És cert. El panorama serà molt pitjor que el que hi havia quan vam obrir. Però de cinemes urbans ja no en queden. Arreu d’Europa les sales es concentren als centres comercials de les afores. És un tendència generalitzada”  va reblar el senyor Zúñiga, apuntant que si s’acaben obrint les sales del Centre Comercial La Fira ja li semblarà bé. “Crec que és el millor lloc per obrir uns cinemes a Reus” va senyalar sense embuts.

De fet la conversa, que l’amable lector/a pot veure íntegrament al final d’aquest article, també ens va descobrir d’altres curiositats molt interessants, com la capacitat de l’exhibidor de detectar autèntics First Dates al hall del cinema o el relat de l’incendi provocat que va afectar, poc després d’inaugurar-se, a l’actual sala 5. Secrets que quedaran en l’anecdotari d’un equipament que tancarà sense fer soroll. “No farem cap tipus de celebració per acomiadar el Palace. És un negoci que es tanca. Res més. Baixant la persiana l’últim dia n’hi haurà prou” confessava el senyor Zúñiga. Tot i així, m’imagino que l’espectador segurament buscarà la fórmula per acomiadar-se d’un cinema que forma part de les nostres vides. La cita, a finals de març. Segur que alguna de grossa se’n prepara. En sentirem a parlar.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cinema Reus Palace Paradiso

  1. Jordi Villanueva palau ha dit:

    Tancar el cinema es un error jo hagues fet obres o remoledar el cinema pero no hi habia falta tancar-lo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s