Sergi, t’estimo

L’èxtasi del reusenc Sergi Roberto a l’aconseguir el sisè gol blaugrana

El 28 d’abril de 2011 vaig escriure, en aquest mateix blog, un article dedicat al jove futbolista reusenc Sergi Roberto Carnicer a propòsit de la seva participació en un clàssic contra el Madrid que es va saldar amb victòria blau-grana. Aquesta nit l’home més feliç del Món de Reus ha estat el Sergi Roberto, un futbolista de la nostra ciutat que ha viscut sobre el terreny de joc la gran victòria culer al temple del madrinisme” apuntava en referència a la participació del ganxet en el 0 a 2 que l’equip de Guardiola va infligir al de Mourinho al Bernabéu. Quins temps aquells. En el mateix article recordava a l’àvia del futbolista, la senyora Carnicer, històrica docent reusenca, que un bon dia em va presentar l’hoteler Francisco Roig. La venerable senyora, davant dels elogis de l’empresari al joc del seu nét, va replicar tot dient: “Ja ho diuen que juga bé, ja. Però noi, a mi el que més em fa patir és que no li facin mal per aquests camps de Déu”. L’apunt el vaig trobar senzillament sensacional.

Ahir vaig pensar molt en la família del Sergi Roberto després que el seu xiquet perforés la porteria del PSG aconseguint el sisè gol del seu equip, el que segellava la remuntada i que el consagra en la història del Barça i també del futbol. Perquè més enllà de la vida regalada que pressuposem als futbolistes d’elit –i de ben segur que no tot deuen ser flors i violes- el que no podem oblidar són els esforços d’anys i panys de tota la gent que els envolta per ajudar-los a complir el seu somni, el de ser jugadors professionals. Un somni no exempt de dificultats. Precisament el cas del reusenc és un exemple diàfan d’esforç, constància, il·lusió i treball per aconseguir consolidar-se en el primer equip del Barça. I sempre actuant des de la més absoluta moderació, sense aixecar la veu quan no jugava, ni anant de milhomes quan ha arribat a la titularitat. Fins i tot en l’estètica és prudent i mesurat. No gasta pentinats estridents ni tatuatges florejats. De fet, que se sàpiga, només en porta un de tatuatge: una Rosa de Reus a la canallera. Amb això ja està tot dit.

Perquè el Sergi és un reflex de la seva família. Gent discreta i treballadora. Recordo el dia que vaig anar a visitar a casa seva, al Mercadal, a la senyora Francisca Sans, vídua de l’inoblidable Anton Maria Vidal Colominas (a.c.s.). La filla del Xatet (mític ciclista reusenc) em va ensenyar la rerabotiga de la històrica camiseria Domingo, que ocupa els baixos de l’immoble. I a la paret hi havia enganxats diversos retalls de diari del futbolista reusenc. Els Vidal, per dir-ho clar, periquitegen. I per això vaig preguntar-li el perquè d’aquella mena d’altar improvisat al jugador blaugrana. “Perquè és de Reus!” em va respondre a l’instant, tot recordant que feia molts anys que coneixien al pare del Sergi, viatjant de comerç. “Una molt bona persona, bon amic de casa nostra. N’estem molt contents de l’èxit del seu xiquet”.

I aquesta anècdota és la que serveix, més i millor, per concloure aquest article. Deixant a banda les fílies i fòbies de cadascú, ahir va ser un gran dia pel Barça -amb l’apoteòsica classificació pels quarts de final,- pel futbol -amb el que té d’exemplificant la trajectòria impecable del jugador ganxet sorgit de la pedrera inesgotable del Santes Creus-  i per la ciutat de Reus que continua immersa en un estat de felicitat permanent en aquest 2017 idíl·lic. I tot gràcies al xiquet dels Roberto Carnicer que ben aviat -n’estic segur- tindrà una coca dedicada del panarra volador del Forn Sistaré o una figura de xocolata coronant les mones del Forn Huguet. Temps al temps. Com diria aquell, “Sergi, t’estimo”.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sergi, t’estimo

  1. Miquel Benabarre ha dit:

    Josep ho has brodat, article bonic, molt bonic i amb tota la raó, gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s