Barcelona és bona amb el Fito Luri

L’actuació del Fito i la seva banda al Jamboree (facebook Fito Luri)

Ahir per viure Reus calia ser a Barcelona. El gran Fito Luri, i la seva banda de músics extraordinaris, aterrava a la Ciutat Comtal per seduir a l’audiència amb la seva música inspiradíssima i les seves lletres plenes de sentiment. L’escenari de la conquesta va ser la mítica Sala Jamboree, a la plaça Reial, una autèntica institució que forma part del patrimoni cultural de Barcelona. De fet Jamboree és un mot zulú que significa “reunió de tribus”. I un servidor, que es considera integrant de la tribu de seguidors del músic de Cassiopea, no podia faltar a la cita.

A més l’actuació d’ahir estava plena de simbolisme. El dia que va presentar als mitjans de comunicació els seus Planetes Càlids al Museu del Vermut, el manager de la discogràfica Kasba, el Joni , advertia que era incomprensible que un músic amb el recorregut i la qualitat del Fito no hagués debutat mai a Barcelona. És cert que no fa gaires dies va trencar aquesta mena de malefici actuant a l’FNAC. Però va ser una actuació en solitari, acompanyat de la seva inseparable guitarra. En canvi ahir podem dir que va ser la seva posada de llarg, amb tota la banda i els ingredients necessaris per fer de l’actuació una fita històrica en la seva vastíssima carrera musical de (només) trenta anys de trajectòria.

I s’ha de dir que el concert va complir amb les expectatives. La cava de jazz amb més sabor de Barcelona va esdevenir un indret màgic per un Fito que, només començar, va reconèixer que complia un somni. “Hi he estat moltes vegades al Jamboree, però sempre com espectador. Imagineu-vos, per tant, el que suposa per mi ser avui dalt de l’escenari”. I en aquest punt va iniciar el repàs als temes dels Planetes Càlids. I entre el públic, entregat, hi havia la Fina, la senyoreta Esperança, amb qui va compartir les emocions de “L’habitació 21”. “Aquesta és una cançó petita, creada en un petit instant, però dedicada a una persona mot gran”  va deixar anar  per introduir el tema en una de les poques llicències que es va permetre en la presentació de les cançons que va anunciar amb agilitat, sense introduccions gaire generoses i amb alguna errada involuntària força simpàtica. Va ser el cas del “Poeta del carrer del Vent” que va presentar com “Porreta”. “M’ha traït el subconscient” va deixar anar enmig de la sonora riallada del públic.

Un altre dels moments àlgids de la nit va ser la interpretació de “La Rambla del Cor”, que bategava a pocs metres de la plaça Reial on hi ha el Jamboree, i que va ser especialment emocionant. Com també va fer brivar el “Trobarem”, una mena de benvinguda que va servir per tancar, en un punt àlgid, el concert enmig de l’activa participació del públic, absolutament entregat des del minut zero.

Aquesta comunió entre els músics i els assistents va comptar amb la necessària complicitat de la seva banda que, novament i com ja va succeir a Reus el dia de la presentació del CD, va enlluernar amb la seva interpretació. Precisament si una cosa permet el Jamboree, atenent les dimensions de l’espai i la proximitat entre els artistes i el públic, és observar detingudament la passió de cadascun dels músics. Un fet que en un auditori més gran, com pot ser el Bartrina, se t’escapen. Va ser fantàstic observar detingudament les interpretacions del David Melgar –el malabarista del piano i els teclats-, del duet màgic Urbasart i Domingo –a la guitarra i al baix elèctric- o del gran Xavier Pié -saxo tenor-, que va captivar als espectadors amb la seva extraordinària interpretació combinada amb els silencis que acompanyava d’una delicadíssima gestualitat, amb els ulls clucs, i que va sorprendre agradablement als espectadors. I capítol a banda mereix l’omnipresent Jordi Salvadó, a la bateria, en una nova demostració excelsa de virtuosisme musical ple de ritme i força. Veient la seva energia insultant començo a creure que de petit devia caure a la mateixa marmita que l’Obèlix.

En definitiva, una nit magnífica que va servir per confirmar una vegada més l’altíssim nivell musical del Fito en un escenari que ha vist passar grans artistes de la música. “Per qui s’estrena el Jamboree, és la mateixa sensació que pel músic clàssic que s’estrena al Palau de la Música. Quan Mas i Mas (l’empresa gestora) et programa al Jamboree vol dir que ja has entrat en el gran mercat de la música, allà on la gent et pot reconèixer” va dir en una ocasió el Manel Camp, director acadèmic de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Doncs això mateix podem dir del Fito que ahir va entrar en el mercat musical barceloní. I ho fa fer per la porta gran. Com em va dir, a l’acabar, el Joni, de la discogràfica Kasba Music, “De Reus al Món!”. I mai tan ben dit.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s