Forn Huguet, dit i fet!

La Pilar Huguet i el Ramon de la Fuente amb el Sergi Roberto (de xocolata)

Sovint comento que el Món de Reus no em deixarà mai de sorprendre. Aquesta és una realitat especial, diferent, única. Té alguna cosa que la fa excepcional. I ahir en vam tenir l’enèsima demostració empírica. Una demostració dolça com la xocolata, que sempre és sinònim de felicitat. En aquesta ocasió els responsables són (una vegada més) els integrants del matrimoni format pel Ramon de la Fuente i la Pilar Huguet. Hi ha somriures que s’haurien de declarar bé d’interès local. I els seus són per emmarcar.

I precisament avui, tots dos, han regalat somriures a dojo als mitjans de comunicació que han visitat la maternitat de figures de xocolata més acreditada de la ciutat. El motiu s’ho valia: el natalici de la imatge en cacau del Sergi Roberto, el jugador reusenc que forma part del santuari de futbolistes blaugrana gràcies al cèlebre gol que va provocar un èxtasi col·lectiu entre la culerada. Quan parlo d’èxtasi ho dic en el més ampli sentit de la paraula. L’altre dia una emissora de ràdio preguntava els seus oients com van celebrar el triomf barcelonista. I atenent les confessions dels que van trucar, no m’estranyaria que d’aquí nou mesos a Catalunya es produís un bomm de natalitat. Temps al temps.

Però tornem al que ens ocupa. Tot just avui fa vuit dies que el Ramon i la Pilar van decidir convertir al nen dels Roberto Carnicer en una figura de xocolata per coronar  la mona de Pasqua. L’encàrrec el van traslladar al Manel Llauradó, magnífic escultor, “pare” de nombrosos elements del nostre seguici festiu. I Llauradó va fer el bust del xiquet en un tres i no res. I el va fer –s’ha de dir- clavat. A partir d’aquí es van confeccionar els motlles i, després d’un procés laboriós d’elaboració i definició cromàtica, la figura ha irromput avui al Món de Reus per delit dels padrins i fillols culers que enguany es cruspiran, com els jugadors del Barça al PSG, la rèplica més dolça del brillant jugador blaugrana.

La història, però, té un curiós punt de partida: aquest blog. La nit del 6 a 1 relatava l’esclat de joia que es va produir a Reus amb el gol de Roberto. L’entusiasme popular es va barrejar amb les declaracions d’amor ciutadà de l’alcalde i la petició, potser exagerada però disculpable per l’escalfor del moment, de donar el nom del jugador a carrers i camps de futbol. Per això, i sabent del neguit de la gent de Reus, vaig imaginar en veu alta (i en lletra escrita) que potser el Ramon i la Pilar s’atrevirien a fer la figura de xocolata. I vuit dies després, la imatge ja llueix esplendorosa a l’aparador de l’establiment del carrer Alcalde Joan Bertran.

No em vull penjar cap medalla, perquè d’idees tots en tenim. El que realment s’ha de posar en valor d’aquesta història és la disposició, l’agilitat i la dedicació del Ramon, la Pilar i -també- del gran Manel Llauradó. Per això se’ls ha de felicitar, per endolcir la nostra vida i provocar-nos una rialla simpàtica amb les seves inesgotables creacions. Posats a fer, els hi proposo, també, un nou eslògan pel seu acreditat establiment. Veient la rapidesa a l’hora d’executar qualsevol encàrrec, al rètol de la façana s’hi escauria aquesta frase: Forn Huguet, dit i fet!. I a les proves em remeto.

Advertisements

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s